Dus videos novs ed in pli vegl
In dals puncts centrals sper la rapportaziun davart temas biodivers è stada l'acziun da crear e rimnar communablamain en l'entira Svizra uschè blers meters quadrat nova surfatscha biodiversa sco pussaivel. Tut en tut èn vegnids ensemen en quest in onn e mez bunamain 2'000'000 meters quadrat. Latiers èn era vegnids inoltrads var 4'000'000 meters quadrat surfatschas biodiversas gia existentas. Quai tut ensemen cun passa 7'000 projects pitschens e gronds, da persunas privatas, vischnancas, uniuns, purs, scolas u er fatschentas che s'engaschan en ina furma u l'autra per la biodiversitad.
Er RTR ha rapportà da divers projects u persunas che s'engaschan en quest connex en il Grischun. Grischunas e Grischuns han dal reminent creà bunamain 60'000 meters quadrat nova surfatscha biodiversa ed inditgà var 380'000 meters quadrat surfatscha gia existenta.
Quai ha plaschì fitg bain als redacturs da RTR
Quai che ha plaschì fitg bain als redacturs da RTR
L'emprima «Canorta» da Missiun B
Il punct da partenza da la Missiun B tar RTR è stà ina emissiun nua che Hans Lozza dal Parc Naziunal Svizzer ha declerà, tge che biodiversitad è insumma. E quai n'èn betg be ils animals e las plantas, mabain er spazis vitals, genetica e l'interacziun tranter tut quai.
Quai che va savens en emblidanza è, che spazis vitals tutgan er tiers. Vul dir spazis fitg differents, spazis umids, lieus sitgs, guauds e muntognas. Quels spazis ensemen èn er ina part da la biodiversitad.
Latiers avain en questa emprima emissiun er inditgà l'emprim meter quadrat nova surfatscha biodiversa sin la pagina missiunb.ch.
Alp Flix en il GR central – «hotspot» da la biodiversitad
Mez fanadur dal 2020 avain nus visità l'alp che porscha in dachasa a 3'500 sorts da bulieus, plantas ed animals. Quai sin in relativamain pitschen spazi pervi da la diversitad dals abitadis. Igl ha davent da palids autas e bassas, prads maghers, mirs sitgs fin tar guauds e lais dal tut. Cundiziuns idealas per numerusas plantas ed animals. E sin l'Alp Flix exista tut quai er pli u main en accordanza in dasper l'auter cun il turissem e l'agricultura. L'agricultura è dal reminent schizunt impurtanta per mantegnair la diversitad.
L'iert da scola a Ramosch
In iert da scola per emprender d'enconuscher meglier la natira, plantas e verduras indigenas, spezias d'animals euv. Quai è l'idea davos il project che vegn manà da la fundaziun Pro Terra Engiadina. E betg be ils uffants, scolastas e scolasts mabain era ils geniturs èn envidads da sa participar. La scola primara a Ramosch avain nus visità il cumenzament da matg 2019. Lur iert exista anc adina e vegn er tgirà e duvrà vinavant. Er las scolas da Strada, Sent, Ftan, Ardez e Zernez èn sa participadas al project.
Ina schelta da biodiversitad en furma da video
Ina schelta da biodiversitad en furma da video
Las emprimas controllas da biodiversitad sin las alps
En il Grischun survegnan 90% da las alps contribuziuns da la Confederaziun per la biodiversitad. Quai dapi che quest sustegn è ì en vigur avant sis onns cun la finamira da mantegnair las alps cun lur pastgiras. Prescrit da la Confederaziun èn tscherts criteris sco er in tschert dumber e sorts da plantas che las alps ston ademplir. Quai han ils chantuns da controllar mintga otg onns e d'adattar tenor basegn. Vul dir che l'alp survegn ubain tuttina bler daners, pli paucs u tut tenor er dapli, sche la surfatscha u la qualitad da la surfatscha biodiversa è s'augmentada.
Quai che n'è betg prescrit è, co ch'ils chantuns duain controllar quai. En il Grischun ha il Plantahof elavurà in concept da controlla e controllà las emprimas 100 alps durant la stad 2020. Tant auters chantuns sco er la Confederaziun mussan interess da surpigliar il model grischun.
Dapli biodiversitad en curtin a Danis
Per lantschar la segunda runda da la Missiun B la primavaira è il curtin e quai che in e scadin po far per la biodiversitad stà en il center. Sper tips e trics hai er dà da gudagnar ina cussegliaziun professiunala da la biologa e botanicra Constanze Conradin da Ramosch ensemen cun in bon d'in ortulan per gist realisar las emprimas ideas.
Gudagnà la concurrenza ha Ermano Tuor da Danis en Surselva. El ha annunzià ses grond curtin cun l'argument ch'igl haja anc massa plaz per far insatge dal bun per la biodiversitad. Uschia ha el lura er survegnì visitas da l'experta ensemen cun in pitschen team da RTR. Quai malgrà il coronavirus che aveva gia mess bler sin il chau.
Il di ha purtà fritg. Betg be las emprimas quatter chaglias indigenas han chattà in plaz er uschigliò è girà insatge en curtin. Tranter auter ha la famiglia Tuor empruvà da bandischar neofitas ed er plantà in prà da flurs ch'è fitg adattà per avieuls, insects ed auters animalets.
Er autras unitads èn cuntentas
En tut la Svizra hai dà passa 7'000 projects a favur da la biodiversitad. Per la manadra dal project tar SRF, Bettina Walch, è quai in grond success. La mira da rimnar surfatscha biodiversa saja er gartegià. Er ils responsabels en Svizra franzosa, Stephane Gabioud, ed en Svizra taliana, Davide Conconi, sa mussan cuntents cun il resultat. Surtut en Svizra franzosa han bleras persunas annunzià novas surfatschas biodiversas.
Missiun B tar autras unitads
In punct che disturba dentant a Bettina Walch da SRF: Il tema «biodiversitad» vegnia per part anc adina recepì sco tema «verd». Tenor ella na saja quai dentant nagin tema verd. Ina natura intacta saja atgnamain la basa per viver.
Rapports da las autras unitads da l'SRG SSR
La Missiun B cuntinuescha
Era sch'il focus tematic finescha sut il tetg da la SRG SSR n'è quai betg la fin da la Missiun B. Il project va numnadamain en ils mauns da l'uniun Festival da la Natira. Quella s'engascha gia dapi daditg per temas da la natira e la biodiversitad surpiglia e tgira vinavant la gruppa da Facebook tudestga sco er la pagina missiunb.ch en tut las quatter linguas naziunalas. Tgi che vul, po pia stgaffir vinavant nova surfatscha biodiversa ed inoltrar quella sin la pagina.