Il premi Nobel per scienzas economicas va quest onn als economs Daron Acemoglu, Simon Johnson e James A. Robinson ch'èn activs en ils Stadis Unids. Quai per «studis davart sco instituziuns naschan e co ellas s'effectueschan sin il bainstar», ha l'academia roiala svedaisa per scienzias communitgà a Stockholm.
L'onn passà è l'economa americana Claudia Goldin vegnida onurada cun il premi Nobel d'economia per sia perscrutaziun davart la rolla da la dunna sin il martgà da lavur. Avant han pliras giadas duas u trais persunas survegnì il premi Nobel.
Uschia èn tut ils victurs dals premis Nobel 2024 annunziads, pia sper l'economia era quel da medischina, fisica, chemia, litteratura e pasch. Il premi Nobel per las scienzas economicas na deriva – cuntrari a tut tschellas distincziuns – betg dal testament da l'inventader da dinamit Alfred Nobel (1833-1896), mabain vegn fundà da la banca centrala svedaisa dapi la fin dals onns 1960.
