Siglir tar il cuntegn

Vias 2025-2028 Sviaments, va quai era pli spert?

En general èn ils deputads e deputadas dal Cussegl grond stads cuntents cun il rapport che la regenza ha elavurà. Tuttina hai dà intginas discussiuns.

Enfin la fin da l’onn 2028 vul il chantun Grischun investir 770 milliuns francs en las vias. Quai duain en media esser 200 milliuns per onn.

Il rapport cun sur 700 paginas è fitg detaglià. I sa tracta da projects ch’èn gia realisads, ins ha mess las prioritads tranter las singulas lavurs e fatg plans per ils proxims onns. Pli auta prioritad ha tenor la regenza ch’il manaschi existent funcziuna. Plinavant duess l’infrastructura ch'i dat gia en Grischun vegnir mantegnida. En pli duai la rait da traffic vegnir optimada. E sin plazza quatter da la glista da prioritads stattan ils projects gronds che duessan stgargiar il traffic. Sut quest punct crodan tranter auter tut ils sviaments planisads.

Il motiv che projects gronds e pitschens da vias dovran dapli temp, saja tenor la cussegliera guvernativa Carmelia Maissen, ch'i dettia dapli interess da resguardar e che la sensibilitad envers quests projects è pli gronda. I saja da sclerir bler ed vitiers vegnan ils recurs.

Per gronda part fan possessurs privats ils recurs. Da l'autra vart era organisaziuns da l'ambient.
Autur: Carmelia Maissen cussegliera guvernativa
Il retardament da projects sin basa da recurs è in tema permanent e quai è bun. Dentant vegnan fatgas responsablas las organisaziuns d’ambient e quai è main bun.
Autur: Martin Kreiliger deputà PS

Il deputà da la partida socialdemocratica, Martin Kreiliger fa dentant attent, ch'ils recurs da las organisaziuns da l'ambient fan mo ora ina pitschna part da tut ils recurs. Era en il futur dovran projects da vias bler temp. Per exempel èn planisads divers sviaments, tranter auter a La Punt, Susch e Sta. Maria. En il program da vias 2025-2028 è planisà d'entschaiver cun las lavurs tar il sviament a La Punt Chamues-ch. Tge project che segua sin quest, na saja actualmain betg pussaivel da dir.

RTR actualitad 17:00

Artitgels legids il pli savens