Siglir tar il cuntegn

Candidatura olimpica 2038 Cussegl federal sustegna candidatura olimpica per l'enviern 2038

La Svizra ha bunas schanzas d'organisar il 2038 ils gieus olimpics e paralimpics d'enviern. Il Comité olimpic internaziunal (IOC) haja envidà la Svizra ad in uschènumnà «dialog privilegià» per organisar ils gieus olimpics d'enviern il 2038, communitgescha il Cussegl federal. Fin la fin dal 2027 sto Swiss Olimpic elavurar vinavant il concept gia existent.

Il 2038 duai quai funcziunar, sch'il pievel consenta

Il Cussegl federal sustegna il project ed ha decidì d'accumpagnar quel cun ina gruppa da lavur interparlamentara. Sche la candidatura svizra ademplescha las cundiziuns, lura pudess ella survegnir la glisch verda dal comité d'organisaziun dal IOC fin la fin dal 2027. E quai senza stuair cumbatter cunter autras candidaturas. A la conferenza da medias ha la presidenta da la Confederaziun Viola Amherd punctuà ch'i na detta nagins gieus olimpics en Svizra senza il consentiment da la populaziun.

Victorias e terradas da candidaturas svizras

Avrir la box Serrar la box

La Svizra ha gia pliras giadas gì da decider davart gieus olimpics. Suenter ch'ils gieus avevan gì lieu il 1928 e 1948 a San Murezzan, n'hai betg pli funcziunà. Pliras emprovas e dossiers han fatg naufragi – pliras era tras il pievel a l'urna. Sco per exempel las candidaturas 2010 (Berna), 2026 (Grischun e Vallais). Il 2006 (Sion) aveva l'IOC preferì la candidatura da Torino.

Svizra en posiziun privilegiada cun dretg da preferenza

Quest «dretg da preferenza» ha la Svizra survegnì per ils gieus dal 2038, suenter ch'ella aveva candidà per ils gieus dal 2030 (Frantscha) e n'era era betg vegnida resguardada per ils gieus 2034 (Stadis Unids da l'America). Quai suenter ch'il parlament da sport svizzer era s'exprimì unanimamain per candidar per il 2030 u 2034.

Artitgels legids il pli savens