Breil - La davosa chascharia d'alp serra las portas

Igl è las tschintg e mesa da la damaun sin Alp Tschegn Dadens Sut a Breil: En la stalla or da mirs massivs da crap glischan las cazzolas. Or dal radio resuna in schlagher e la maschina da mulscher è vid pumpar latg. Il signun Fadri Monn e sia partenaria Tamara Carigiet midan mintgamai ora la mulschera, cura ch'ils ivers èn uschè lunsch. La lavur ha cumenzà gia avant intginas uras.

Sin l'Alp Tschegn Dadens Sut

Fadri Monn chascha actualmain mintga dus dis. Vers la fin da la stad na dattan las vatgas betg pli tant latg. Il signun è cuntent cun sia emprima e davosa stad sin l’Alp Tschegn Dadens Sut. Enfin ussa hajan els producì var 600 magnuccas.

Digren en tut il chantun

La fin da l'alp da latg a Breil è era la fin d'ina tradiziun da plirs tschientaners e mussa la digren da las alps che chaschan en il Grischun. Tenor las cifras dal servetsch per l’economia d’alp dal Plantahof datti en il Grischun 108 alps che chaschan. Quai èn 17 alps pli pauc ch'avant 13 onns.

Tar la situaziun a Breil di il president da la cumissiun d’alp Breil che l’alp Tschegn Dadens Sut aveva pli baud 90 vatgas da mulscher. I sajan dentant adina vegnidas pli paucas, uschia ch’ins haja quest onn pudì chargiar 45 vatgas. Da quellas sajan 14 vatgas estras. Pervia da quai era crudada la decisiun da serrar l'alp.

A Breil datti tschintg alps e sin quellas hai questa stad en tut 720 animals. En l’avegnir duain las vatgas da mulscher da Breil ir sin l’Alp Quader, nua ch’i haja plazza per il rest da las vatgas. Da l’Alp Quader va il latg giu en la chascharia dal vitg, nua ch'i vegn producì chaschiel da muntogna e betg pli chaschiel d'alp. L’onn proxim chargian las alps da Breil vatgas-mamma, gianitschas e vatgas sitgas sin las pastgiras da l'Alp Tschegn Dadens Sut.

Emprim e davos onn sco signun sin l'Alp Tschegn

Suenter ch'il latg è en il tanc, la pischada dira e las installaziuns en chascharia schubregiadas, volva e schubregia il signun sias magnuccas ch'èn messas sin aissas en tschaler. Sia emprima stad sco signun – duas è el stà gidanter – saja gartegiada, di Fadri Monn cun plaschair.

Lavurar en ina chascharia na vul Fadri Monn per il mument betg. Ins stoppia esser si d’alp, chaschar giu en ils vitgs saja tut insatge auter. Là hajan ins modernisà tut e qua hajan ins anc fieu per far chaschiel. Bainbaud stgargian las alps da Breil e las maschinas da mulscher sco era la chaldera han vis per la davosa giada latg.

Or da l'archiv: