Siglir tar il cuntegn

Mobilitad Chantun vul smesar sias emissiuns da CO2 fin il 2028

La regenza vul far frunt a las emissiuns da CO2 che vegnan chaschadas da l'administraziun chantunala en il sectur da traffic. Perquai ha ella instràdà differentas mesiras che duain schanegiar l'ambient ed augmentar l'effizienza.

En il sectur da traffic sajan las mesiras per reducir emissiuns da CO2 fitg empermettentas, scriva la regenza. Concret ha il chantun la finamira da sminuir la svapur da CO2 dad autos da persunas da l'administraziun sin almain la mesadad fin l'onn 2028. Quai cumpareglià cun l'onn 2017.

Per realisar la finamira vul la regenza reorganisar la mobilitad da l'administraziun. In nov project da management duai metter accents sin l'utilisaziun da furmas da mobilitad favuraivlas al clima. Er purschidas da duvrar communablamain in vehichel («Carsharing») fan part. Plinavant duai l’organisaziun dals vehichels dal chantun e las plazzas da parcar vegnir reorganisadas. Cun reorganisar il parc da vehichels duai a vista mesauna er il dumber da vehichels vegnir reducì.

Part dal «Green deal»

Gia ils davos onns ha il chantun instradà mesiras per sbassar las emissiuns, per exempel in project per meglierar l'effizienza energetica e per remplazzar purtaders d'energia fossila tar immobiglias. Il nov project da management fa er part a l'uschenumnà «Green Deal» che cuntegna finamiras dal clima en il sectur industrial.

Il «Green Deal» prevesa tranter auter er che interpresas privatas ch'introduceschan in management da mobilitad duain survegnir in sustegn finanzial. La regenza s'empermetta tras quai ch'er las emissiuns da traffic individual motorisà vegnian reducidas.

Adattà al tema

Gia il 2017 ha la regenza mess sin palpiri ina strategia per electromobilitad. Fa il chantun Grischun avunda per promover electromobilitad? Quella dumonda ha RTR fatg l'onn passà al manader dal Departament d’infrastructura, energia e mobilitad Mario Cavigelli.

RTR novitads 14:00

Artitgels legids il pli savens