Tradiziun pajauna - Las preparativas per il Chalandamarz

Tut quai ch'ins dovra concernent vestgadira e decoraziun per ir a Chalandamarz chatt'ins en Engiadin'Ota en la Butia Florin a Samedan e la Butia Magni a Zuoz. Tuttas duas stizuns dattan a fit e vendan blusas blauas, chapitschas e faziels cotschens e dattan a fit er in pèr costums engiadinais. En la Butia Florin a Samedan pon ins era cumprar tut per far rosas u perfin cumprar rosas gia prontas.

I dat tut per cumprar en butia

Surtut las blusas blauas eran quest onn per intgins ina sfida da chattar. Gia la fin da schaner ha Esther Florin dà a fit tut las bun 35 blusas ch'ella ha per dar a fit. Ils emprims scolars e las emprimas scolaras sajan gia vegnidas en las vacanzas da Nadal, ha ella raquintà ad RTR. La dumonda saja creschida per il dubel, dapi che las mattas sa participeschan al Chalandamarz da Samedan.

A Zuoz saja quai in zic auter, là dettia dapli famiglias che hajan blusinas, raquinta Lucrezia Magni. Era ella ha dentant dà ora quasi tuttas da sias 35 blusinas a mitad favrer. En tuttas duas butias vegnan geniturs, uffants e turists da l'entira Engiadina a cumprar u emprestar l'equipament da Chalandamarz. Blusas trametta Lucrezia Magni perfin en l'entir chantun.

Da survegnir talas è dapi trais onns ina sfida. Dapi là ha la firma che ha producì quellas blusas finì cun la producziun. Uss ha ella chattà ina firma en il chantun Berna che cusa las blusas per ella sin incumbensa.

Las giaischlas  

Cun sfratgs duain ils spierts da l’enviern vegnir stgatschads e far plazza a la primavaira. Il schluppar la giaischla tutga en bleras vischnancas en Engiadina tar l’usanza da Chalandamarz.

Entant ch’i deva per exempel a Zuoz avant onns be in pitschen dumber da giaischlas per ils pli vegls scolars, ils «patruns», posseda ozendi ina gronda part dals uffants in atgna giaischla. Pli u main mintgina da quellas deriva or da l’ufficina dal seller Ludwig Magni. Il Zuozingher producescha dapi stgars 20 onns giaischlas da Chalandamarz.

«Prouva da Chalandamarz»

L’usanza da la «Prouva da Chalandamarz» enconuscha sulettamain la vischnanca da Zuoz. Mintgamai duas dumengias avant il prim da mars van ils uffants – en furma da cortegi – stgellond enturn mintga bigl en vischnanca. Quel di vegnan ils uffants er gia partids en tenor la grondezza da lur stgellas per il cortegi.

Quest onn èn l’emprima giada er involvidas las mattas en il Chalandamarz a Zuoz. Uschia ha la «patruna » Mia Sonder, ch'è en l'ultim onn da scola, prendì l’occasiun ed er schluppà sco emprima dunna la giaischla sin la plazza da scola quest onn.

Oriundamain n’haja quella tradiziun dentant da far pauc cun la tradiziun dal Chalandamarz sez. Tenor Giachem Bott, commember da la cumissiun da Chalandamarz a Zuoz, saja la «Prouva» stada ina sort recrutaziun da mercenaris per vesair tgi ch’era gia pront per ir en guerra. Ultra da quai saja il chaminar enturn ils bigls er stà in ritual per onurar ils differents spierts da l’aua.  

La fevra da Chalandamarz

Anc cun 80 onns è per Josef Barbüda la festa da Chalandamarz a Guarda sco vesair las cursas da skis mundialas. Per el e sia partenaria Maria Pinggera è il Chalandamarz la pli bella festa da l'onn. Josef Barbüda ha fatg tut la vita da pur e posseda diversas plumpas e brunsinas.

Ils uffants da la vischnanca vegnan tar el per reservar la pli gronda plumpa gia mais ordavant. Quai per pudair purtar quella plain superbia tras la vischnanca da Guarda. El e sia partenaria stattan lura sin la porta da lur chasa engiadinaisa e guardan cun plaschair il cortegi.

Regurdientschas nunemblidaivlas

Cura che Josef Barbüda era anc in mat stuevan els era visitar cun il cortegi la fracziun da Bos-cha. Tranter Guarda e Bos-cha era però ina costa stipa, uschia ch’ils mats gronds avevan l’emprim da segirar la via cunter distatgas da pitschnas lavinas. Ma era per la partenaria Maria Pinggera è il Chalandamarz il pli bel temp da l’onn. Blers onns ha ella cuschinà il tratg tradiziunal: chastognas e groma battida. Ina buntad ch’ella brama anc oz da pudair giudair.