Siglir tar il cuntegn

Canortas Blers uffants e pauc persunal

Er en il Grischun crescha la dumonda per plazzas en canortas. Ils motivs e las sfidas èn multifaras.

La tgira d’uffants ha lieu tranter la vegliadetgna da trais mais enfin tar l’entrada en la scolina. En il Grischun datti per uffants en quella vegliadetgna 47 canortas e 5 uniuns per famiglias dal di.

En ils ultims onns hai dà in svilup immens.
Autur: Susanna Gadient manadra da l’Uffizi dal servetsch social grischun

Radund 3'300 uffants vegnan tgirads almain ina giada l’emna extern, tendenza creschenta. Quai èn radund 30% da tut ils uffants en il chantun ch’èn en la vegliadetgna da tgira. Congualà cun ils 70% en il chantun da Turitg è quai pauc. La dumonda crescha dentant, e quai or da differents motivs.

Egualitad, finanzas e stigma

Per l’ina datti in svilup tar il model da famiglia. Dapli dunnas turnan en il martgà da lavur e quai era pli baud, declera Lisa Giorgio da l'associaziun professiunala grischuna da la tgira d'uffants. La societad saja sa midada, conferma era Susanna Gadient che maina l'uffizi chantunal dal servetsch social. Avant intgins onns devi anc in pli grond stigma sch’ins deva l’uffant en tgira externa. Vitiers datti era motivs finanzials che procuran, che tuts dus geniturs lavuran e fan pervia da quai diever da canortas.

Ins ha en il Grischun anc savens las structuras famigliaras.
Autur: Silvia Maag responsabla partiziun uffants, giuvenils e famiglias Cuira

Il motiv ch’il Grischun ha be 30% dals uffants en tgira externa è tenor Silvia Maag, responsabla per la partiziun uffants, giuvenils e famiglias tar la citad da Cuira – ch’il Grischun enconuscha anc dapli il cas che tat e tatta tgiran uffants. I na dettia anc betg ina tala individualisaziun sco en las citads grondas. Tuttina han ins da s'occupar cun la gronda dumonda per plazzas da tgira d’auta qualitad.

audio
Situaziun generala e sfidas en il Grischun
ord Actualitad dals 10.01.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 3 minutas 20 Secundas.

Meglierar las cundiziuns da lavur

I dovria dapli stima per la professiun en la tgira d’uffants, declera Silvia Maag. Quella possian ins per exempel segirar cun bunas cundiziuns da lavur. Quai possian esser dapli vacanzas u dapli responsabladad, propona Odette Giovanoli da la canorta Famura a Cuira. Cun talas mesiras hajan ins gì grond success tar la recrutaziun da persunal dal fatg.

Ils emprims quatter onns da la vita preparan la via per il rest da la vita.
Autur: Silvia Maag responsabla partiziun uffants, giuvenils e famiglias Cuira

La dumonda suenter plazzas da tgira crescha en las regiuns perifericas tant sco en il center. Las sfidas, sco la tschertga da persunal, èn dentant pli grondas en regiuns pli lontanas. Tant pli impurtant èsi en quellas regiuns da porscher cundiziuns da lavur agreablas.

audio
Exempels concrets e soluziuns pussiblas
ord Actualitad dals 10.01.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 4 minutas 31 Secundas.

Ina nova lescha duai gidar

La regenza grischuna vul investir dapli raps, concret radund 12 empè dad 8 milliuns francs per onn, en la promoziun da tgira d’uffants cumplementara a la famiglia. Famiglias cun damain budget duain uschia era avair access a plazzas da tgira. Era canortas profitan da pli autas subvenziuns, en il cas ideal pon ellas porscher meglras cundiziuns da lavur ed attrair dapli persunal qualifitgà. La lescha va en vigur probabel il 2025.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens