La stad stat avant porta e la gronda part da las restricziuns da corona èn crudadas en blers pajais – e quai sentan er las societads aviaticas. En differentas medias han ins pudì leger il davos temp che las societads aviaticas sin l’entir mund han memia pauc persunal. La consequenza: Sgols vegnan stritgads, gronds retards e collavuraturas e collavuraturs stanchels.
Bain dapli lavur, dentant era las pausas obligatoricas
In ch’è mez viaden è Claudio Albin che lavura sco maître de cabine tar la Swiss. Er el senta che bleras e blers vulan puspè far vacanzas cun l’aviun e che pli pauc persunal è denturn.
Sin sgols lungs essan nus uss ina collavuratura u collavuratur pli pauc. E qua sentan ins ch’ins ha da far dapli.
Dentant saja era uschia che tut tar l’aviatica è reglamentà, declera l’um da Trun en Surselva.
Igl è definì quantas uras per mais ch’jau dastg sgular maximalmain.
La differenza saja che durant corona avevan els tranter dus sgols per part in'entira emna liber, uss be quels dis ch’els han dabun e lura è schon il proxim sgol planisà.
Bleras societads aviaticas als cunfins
Sgols che vegnan stritgads, gronds retards ed aviuns plains – bleras societads aviaticas sbattan cun la mancanza da persunal. A Turitg per exempel, sgolan per il mument radund 150 sgols per di damain ch’avant la pandemia.
La «Swiss» quinta durant la stagiun auta d’avair 70% dals sgols dal 2019. Autras societads, per exempel «Ryanair» da l’Irlanda, quintan cun tuttina bleras passagieras e passagiers sco avant la pandemia.
Per dar dumogn a la blera lavur e pudair porscher dapli sgols èn differentas societads vegnidas creativas per chattar persunal. Uschia porscha «Helvetic Airlines» per exempel il model «Ski and fly», nua che scolastas e scolasts da skis che n'han durant la stad betg lavur pon lavurar las proximas duas stads sco flight attendants. Autras societads che sgolan mo a curta distanza vulan far quella lavur attractiva per geniturs, perquai che la saira sajan els gea puspè a chasa, èn ils arguments.
Souvenirs da vacanzas exotics
Mintgin porta gugent ina regurdientscha da las vacanzas. Ils classichers èn fotografias, cartas postalas ubain miniaturas dad attracziuns. Dentant vegnan er adina puspè purtà a chasa animals e plantas exoticas sco souvenirs da vacanzas. Spezias che n’en betg indigenas pon dentant procurar per donns d'ambient per exempel cun sa derasar excessivamain e quai sin custs da spezias indigenas. Uschia fan ellas donn a la biodiversitad locala. Autras spezias importadas èn donnegiusas per la sanadad dals umans.
En Svizra datti gia diversas spezias da plantas ed animals importads che procuran per donns. L’Uffizi federal d'ambient ha ussa lantschà ina campagna, che betg anc dapli spezias vegnian importadas. La campagna sut il slogan: «Na pachetescha betg en ristgas! Protegia tai ed il ambient.» duess far attent sin la problematica. Dapi l'entschatta 2020 èsi numnadamain scumandà d'importar plantas, fritgs, verduras e sems d'ordvart l'UE en Svizra.
Principalmain sa concentrescha la campagna sin formats digitals: Curts videos animads duessan far chapibel en moda e maniera umoristica per tge ch'igl va e far attent sin la tematica e dar tips per il cumportament. Ina pagina d'internet resumescha ils puncts ils pli impurtants e fa avis sin infurmaziuns supplementaras. Resumà fitg simpel: tgi che va en l'exteriur na duess betg purtar a chasa sco souvenir animals, fritgs, verduras u plantas.
