La regenza grischuna ha decis da betg schlargiar las mesiras da corona. Suenter che la Cuppa Spengler è vegnida desditga a curta vista, e la varianta omicron è daventada dominanta er en Svizra, èn ils responsabels sesids ensemen glindesdi saira per evaluar la situaziun. Ensemen cun il stab directiv chantunal e responsabels da l'uffizi da sanadad han il minister d'economia Marcus Caduff ed il minister da sanadad Peter Peyer analisà la situaziun actuala.
La varianta omicron vala sco fitg contagiusa (stan actual quatter fin sis giadas pli contagisa che la varianta delta) e dominescha cun passa 55% gia ils cas d'infecziuns novas en Svizra. Che la nova varianta sa derasa uschè svelt, saja danovamain in grond burdi per il sistem da sanadad, il turissem e l'economia.
Senza distanza e mascrinas na vai betg
L'Uffizi da sanadad grischun appellescha fermamain la populaziun da vinavant reducir ils contacts, da tegnair distanza e da purtar a moda consequenta mascrinas. Quai cunzunt en vista als plazs sin las staziuns intensivas ch'èn occupads fermamain. L'uffizi appellescha plinavant da reducir ils contacts e pigliar resguard er tar activitads en il temp liber, cun la famiglia u collegas. Be sche las mesiras actualas vegnian resguardadas consequentamain, saja pussaivel dad evitar il proxim temp mesiras pli restrictivas.
Per la midada da l'onn cusseglian ils responsabels da passentar Silvester a chasa in rom pitschna e privat. Plinavant fan els er attent ch'il booster, protegia bain encunter in andament grev da la varianta omicron.
2G tar occurenzas grondas
Per occurenzas endadens vala per tut ils visitaders sco er per il persunal consequentamain la regla dad esser vaccinà u guarì sco er in obligatori da mascrinas per persunas sur 16 onns. Be atletas ed atlets cun permis da Swiss olimpic u commembers d'in cader naziunal dastgan laschar davent la mascrina durant far sport. Els han però da sa laschar testar consequentamain. Als organisaturs da talas occurrenzas appellescha il chantun, da desister da puncts da program accumpagnants che n'èn betg necessaris.
Las autoritads chantunalas vegnian ad evaluar la situaziun cuntinuadamain e decider mesiras pli severas sche quai fetschia da basegn per proteger il sistem da sanadad, la populaziun u per evitar pli gronds donns per l'ecnonomia.
