Grazia a la blera plievgia durant ils ultims mais èn las vignas e la fritga creschida meglier che uschiglio. Quai saja positiv, di Walter Fromm, viticultur dal Plantahof a Landquart. La blera plievgia donnegescha dentan era las vignas, per exempel cun promover la creschientscha da malsognas da bulieus sco la ruina, per tudestg Mehltau.
Cun questa malsogna hajan els da cumbatter fitg quest onn, declera il viticultur. Igl haja fitg bler ruina fallada tar las vignas a Landquart.
Igl è era pli grev da proteger las vignas sch'i plova tant. Entras l'aua è il fund tut lom e difficil da charrar. «Quai è in grond problem, pertge che nus stuain pudair charrar sin ils prads per squittar la protecziun da las plantas», declera Walter Fromm.
Il terren patescha enorm sut il fatg ch'el vegn utilisà uschè bler – ma nus stuain purtar or la protecziun da las plantas, pertge che las malsognas da bulieus daventan uschiglio memia fermas.
En divers chantuns è quest problem vegnì schlià cun agid da dronas, per exempel a Son Gagl u en Argovia. En quest connex dovran viticulturs las dronas automatisadas per squittar la protecziun da las plantas sin las vignas. Dentant, dronas na vegnan duvradas nagliur en il Grischun, di Walter Fromm.
En il Grischun na dovri betg ellas pervi che las vignas n'èn betg en costas stippas. El saja dentant avert da testar uschè ina drona ina giada per sias vignas. E tuttina – el na vesia en il mument nagin basegns da dronas en il Grischun.
Era sch'i dat actualmain gronds problems per la viticultura, n'ha Walter Fromm betg pers la speranza.
Sch'ils proxims mais sa mussan d'ina vart sulegliva, vegnin nus forsa davent cun in egl blau.
El di che l'onn haja cumenzà fitg difficil ed ch'i saja anc adina grev, ma ch'el na perda betg la speranza. Ils proxims mais vegnan a mussar, sco la bilantscha dals viticulturs e las viticulturas en il Grischun vegn ad esser.
