Siglir tar il cuntegn

Suenter malauras Mesolcina Nova charta da privel: Sorte resta zona cotschna

La fin da zercladur han malauras extremas chaschunà gronds donns en la Mesolcina. Duas persunas han pers la vita, en l'aclaun Sorte dasper Lostallo ha la pli gronda bova destruì tschintg chasas. Uss ha il chantun elavurà ina nova carta da privel per Sorte.

Il chantun Grischun ha elavurà ina nova carta da privel per Sorte, ina part da Lostallo ch’era vegnida tutgada fermamain da las malauras il zercladur 2024. Nov è ch'ina part da Sorte è uss zona cotschna, pia zona da privel. Pertutgadas èn ina dunsaina da chasas e circa 20 abitants ed abitantas. Zona cotschna vul dir scumond da construcziun.

Charta da privels dal chantun grischun

Avrir la box Serrar la box
Gefahrenkarte Wasser für das Gebiet um Lostallo
Legenda: Privel d'aua enturn Lostallo Cotschen è in privel considerabel, blau munta mesaun e mellen è in privel pitschen. Geo-portal da l'administraziun chantunala grischuna

Il chantun Grischun porscha ina charta interactiva cun differentas indicaziuns da privels da natira. En la charta pon ins integrar survistas da privels d'aua, crudada da crappa u era lavinas.

La charta da Lostallo mussa il privel d'aua enturn la vischnanca en Mesolcina.

Consequenzas anc betg cleras

Tge che quai ha per ulteriuras consequenzas per Sorte n'è anc betg cler, quai vul la vischnanca discutar en ils proxims mais cun la populaziun. Il president communal da Lostallo, Nicola Giudicetti, n'è betg surstà che questa zona è vegnida valitada sco zona da privel. Las analisas da las malauras e dals donns da la saira dals 21 zercladur 2024 mussan che circa 70’000 enfin 80’000 meters cubic material è vegnì giu. La probabilitad d’in tal eveniment classifitgeschan experts ed expertas ch'i succeda ina giada en 100 onns.

Daco ina nova charta da privels?

Avrir la box Serrar la box

Il chantun ha laschà analisar las chartas da privels da las regiuns enturn 18 flums en la Mesolcina. Spezialists han cumpareglià las chartas da privels cun quai ch'è effectivamain capità durant las malauras la fin da zercladur.

La conclusiun:

  • 1/3 da las chartas da privels correspundan a quai ch'è effectivamain capità
  • 1/3 correspunda per part – las chartas han sutstimà la quantitad da material che las bovas han purtà
  • 1/3 da las chartas da privels ha per gronda part prognostitgà privels pli pitschens che quai ch'è effectivamain capità

Dapli detagls datti giusut.

Las 20 abitantas ed abitants da Sorte na pon betg turnar en lur chasas, perquai che questas èn en la zona cotschna. Ins sto far quint cun destrucziuns dals edifizis. Enfin uss è la via chantunala vegnida deliberada e la punt è vegnida reparada. Las lavurs a las chasas èn dentant bloccadas dapi l’onn passà. Cunquai che la via chantunala atras Sorte è en la zona cotschna, è planisà in sistem d’avertiment cun trais amplas che duain pussibilitar da serrar la via spert – sche necessari. Sco vinavant e plans concrets duai la vischnanca decider cun la populaziun en ils proxims mais.

Carta da privels veglia betg pli actuala

Suenter las bovas a Lostallo ha il chantun ha laschà analisar las chartas da privels da las regiuns enturn 18 flums en la Mesolcina. Spezialists han cumpareglià las chartas da privels cun quai ch'è effectivamain capità durant las malauras la fin da zercladur. La basa per l'analisa è stada la cumparegliaziun da quai ch'è capità la fin da zercladur cun ils scenaris simulads sin las chartas da privels. Puncts centrals da las chartas da privels èn:

  • quant savens capita in eveniment (categorias da mitga 30, mintga 100, mintga 300 e mintga passa 300 onns)
  • nua sa derasa p. ex. la bova u l'aua u ina lavina
  • quant material vegn giuador en la zona da privel

L'analisa ch'in biro spezialisà ha fatg per l'Uffizi da guaud e privels da la natira mussa che be ina part da las chartas da privels cun lur scenaris, correspundevan a quai ch'è effectivamain capità il zercladur. Las chartas da privel per ils 18 flums ed ils eveniments ch'èn capitads en lur conturn sa laschan parter en trais parts

  • radund 1/3 da las chartas da privels han prognostitgà quai ch'è effectivamain capità la fin da zercladur – vul dir il territori pertutgà sco er la dimensiun da quai ch'è capità correspundan en il scenari cun la realitad
  • in ulteriur terz ha bain inditgà correctamain il territori pertutgà, ma sutstimà il quantum da material ch'è vegnì a val
  • ed l'ultim terz na correspundan las chartas da privels ni en il territori pertutgà ni en il quantum da material cun quai ch'è effectivamain capità.

Trais exempels – charta da privels e realitad

La charta qua sut mussa nua ch'ils trais lieus analisads sura sa chattan. Els stattan exemplaricamain per ils resultats da l'analisa dals 18 flums ed ils eveniments capitads en lur conturns. Per dar ina dimensiun quant gronda che la differenza tranter il scenari prognostitgà e la realitad è: Tar l'exempel dal Val del Bianch (segund maletg da la gallaria) eri prognostitgà tenor charta da privels ina quantitad da 9'000 fin 15'000 meters cubics material che pudessan vegnir giuador. Effectivamain vegnì giuador durant las malauras da la fin zercladur èn 70'000 fin 100'000 meters cubics.

Basegn per ulteriuras mesiras e perscrutaziun

L'analisa aveva mussà ch'igl è savens da quintar cun dapli material che vegn giuador en cas da malauras che quai che las chartas da privel han previs fin uss. La metodica per prognostitgar quellas quantitads è pretensiusa e vegn perscrutada vinavant. L'Uffizi per guaud e privels da la natira ha decis sin basa da l'analisa da priorisar las regiuns Rià de Polon, Rià de la Val del Binch, Rià de la Molera e Rià Bosch Grass. Las chartas surlavuradas servan lura per definir da nov las zonas da privel en las vischnancas sco er per definir tge dimensiuns ch'ils rempars da protecziun ston avair.

Malauras sco quai ch'i dat be mintga 100 fin 300 onns – in sguard enavos

Chaschunà las bovas ed inundaziuns extremas han tenor l'analisa da Meteo Svizra dus ferms urizis da radund mes'ura, gist in suenter l'auter. I sa tracta d'in fenomen ch'i dettia be circa mintga 30 onns en quella furma. Ensemen cun la primavaira bletscha haja quai dà la basa per la gronda dimensiun da las bovas.

Duas persunas èn mortas en las malauras, ina vala anc adina sco sparida. Las stimaziuns in'emna suenter las malauras quintavan cun donns da radund 40 milliuns francs. Er in tschancun da 200 meters da l'autostrada A13 tranter Lostallo e Mesocco avevan las inundaziuns destruì cumplainamain.

Quatter mais suenter las mal'auras pareva almain in zic normalitad dad esser turnada en la regiun e la gronda part dals batschigls da protecziun era svidada e reparada. Ma ils fastizs da da quai ch'era capità la fin da zercladur eran anc bain visibels. Da lez temp quintavan las autoritads che Sorte saja puspè abitabel en dus onns.

RTR actualitad 17:00

Artitgels legids il pli savens