Aint igl cantun Turitg è perscretg tgi gio an scoligna stò neir discurria tranter aint igl tudestg da scritgira. (Avant onns ògl do ena gronda discussiun davart dialect e tudestg da scritgira ainten las scolas turitgesas.) Egn, dus gedas an de sa raduneschan igls unfants da scoligna perchegl anturn la scolasta per exequeir en ritual magic. «Die foif Finger a minere Hand gönd in Chindsgi mitenand.
Dä gröschti tuet oisi Sprach vertusche. Der Kleinste Finger lacht über den Frechen, dann wollen wir halt Hochdeutsch sprechen.» èn igls pleds magics tgi dovra per pudeir discorrer chest lungatg – oramai magic – igl tudestg da scritgira.
Igls Turitges on catto, scu tgi para, ena moda e maniera scu da far tarmagls pigls unfants d'amprender dasper igl dialect turitges er anc igl tudestg da scritgira. En lungatg magic, scu tgi para. E nous Rumantschs? Vessan betg er nous gugent en lungatg magic - en lungatg tgi nous tots Rumantschs tgapissan – ma igls oters (Turitges ed oters dalla Bassa) na tgapissan betg? Ansasez vessans en tal lungatg gio «fix fertig» scu en menu da Betty Bossy – igl rumantsch grischun. Tot è avant mang: codeschs tgi decleran scu duvrar igl rumantsch grischun, codeschs tgi porschan litteratura an rumantsch grischun ed en grond pledari digital analog alla homepage da Betty, schi vess tuttegna anc da dar dumondas. Ma nous laschagn pi gugent arder igl menu avant tgi clamar per ageid. Ed uscheia ischans er rastos sceptics dall'antschatta davent schi geva pigl rumantsch grischun.
Nous igl vagn betg recepia scu en lungatg magic….mabagn scu en lungatg tarmess digl diavel. Igl lungatg ò purto carplina, ghera e tristezza anstagl dalla pasch giavischeida.
Vagn nous pers la cretta?
Pertge vagn nous en lungatg digl diavel e betg en lungatg magic, sunga ma dumandada varsaquantas gedas? Vagn nous la fallada religiun (catolic u protestant)? Vessan nous pitost da creir puspe allas dialas e streias ed agls omens neirs? Da chellas figuras vessans ansasez avonda ainten las nossas regiuns...sch'ins dat l'egn u l'oter sguard ainten la litteratura rumantscha. Ia pretend perfign tgi vagn daple figuras magicas aint igl Grischun tgi aint igl cantun Turitg! Forsa tgi nous vagn pers la nossa cretta ainten en futur rumantsch durant tot chels onns tg'igl rumantsch vign declaro muribund. Chest onn ò igl rumantsch grischun survagnia en'ulterioura schlaffada cun la reintroducziun digl surmiran ainten las scolas digl Surmeir. Chella blessura ò betg angal deblia la posiziun digl rumantsch grischun, mabagn er sminuia las forzas da chellas persungas tgi èn s'angaschedas onns or per igl rumantsch grischun ED igl surmiran. Forsa ò la magia banduno nous Rumantschs e Rumantschas per cattar taragn pi fritgevel e carstgangs pi averts per innovaziuns. Apropos innovaziuns...per tots chels tg'igls pleds davart magia, streias, dialas ed oters spierts è mengia antiquo lessa porscher anc en sagond pansier.
Tgi che sa java, python e php sa anc bler dapli!
Vez gio eneda pondero scu tgi en computer communitgescha aint igl sies intern, davos igl monitour? Scu ègl pussebel tgi cun en pêr clics fò igl computer chegl tgi nous lagn? Igl computer communitgescha intern ed extern cun agens lungatgs. E chel u chella tgi less ancleir scu tg'igl mond modern digitaliso funcziunescha agl intern stò, ea STÒ amprender egn, savens er dus u treis da chels lungatgs da programmar. Chels lungatgs sa nomnan java, c++, phyton u php ed oter ple. Ia sa nigns da chels lungatgs e niro er betg agls amprender proximamaintg. Ma uscheia niroia er ad esser dependenta da chels tgi fon igls programms da computers.
Esser dependenta è betg adegna legher. Nous Rumantschs ischan gio blers decennis dependents dalla bagnvuglientscha dallas persungas da glianga tudestga aint igl cantun Grischun. E schi amprandagn betg spert en zichel magia ans niron els pi bod u pi tard a dictar tge lungatg tgi vign discurria an scola. Pertge er igl 2021 rigian igls daners igl mond. E chels vignan agl futur ad esser stgers per giaveischs scu novs codeschs da scola an rumantsch per en pêr Rumantschigns.
Cuntinuar cun la tschertga u far igl migler or da chegl tg’ins ò
Lungatg magic u lungatg digital, nous Rumantschs niron agl futur an mintga cass a stueir cattar ensatge tgi ans unescha e rinforzescha….tenor igl mies meini è e resta chegl igl rumantsch grischun. El è franc betg igl “Sontg Graal” tg’igls cavaliers dalla meisa radonda digl rètg Artus tschartgevan gio, ma igl rumantsch grischun è igl sulet mettel tgi è avantmang. Nous stuagn angal antschever a vaseir el scu en lungatg magic e betg en lungatg digl diavel. Schi ans gartegia betg da far chel pass alloura resta igl davos angal ple igls davos pleds magic..e chels less ia santeir angal ainten las scolignas turitgesas: «Ene, mene, muh, pinke, panke puh, trüllidütsch mir redet ab jetzt Schwitzerdütsch.»
(fmr/dat) Suenter ch’il Surmeir ha era decis da turnar tar l’idiom en scola, sa tschenta la dumonda: Co vinavant? – Co vinavant cun la lingua scritta rumantscha? – Co promover ils idioms? – E tgenina plazza ha il rumantsch grischun?
La redacziun da la FMR ha la ferma persvasiun ch’i dovria ussa ina discussiun publica. E surtut ch’i dovria respostas co la cuminanza rumantscha duai insumma impunder en avegnir sias forzas, pertutgant la(s) lingua(s) scritta(s).
La FMR lantscha perquai la discussiun cun ina seria d’artitgels. A pled vegnan Matthias Grünert, professer per linguistica a l’Universitad da Friburg, la Pro Idioms Surselva/Engiadina che ha cumbattì per in return en scola tar ils idioms, Bernard Cathomas, l’iniziant da la lingua unifitgada rumantsch grischun, e Pia Plaz, schurnalista libra che dat era in sguard dad extern.
Ulteriuras contribuziuns, opiniuns e propostas èn fitg bainvegnidas (redacziun@fmr.ch). La FMR redigia e cumpilescha. Mo tant saja giavischà: I na va betg per in sguard enavos sin conflicts e sbagls e culpas. I va per il sguard enavant: Co vinavant cun la lingua scritta rumantscha? Sto il rumantsch insumma vegnir scrit? – Discutain da quai! I fa propi da basegn.
