L'atun passà ha il parlament decidì da pussibilitar implants en l'intschess da las alps . Furneschan quels ina part da l'energia enfin la fin da l'onn 2025 pon ils realisaturs quintar cun autas subvenziuns. Quai ha chaschunà in veritabel chatsch tiers iniziants.
Anc uss n'èsi betg sur diesch, dentant bunamain mintg'emna arrivan projectants a presentar lur projects tar l'Uffizi per la planisaziun dal territori. Nus sentin che l'interess è gronds e las dumondas èn anc pli grondas
Davart il chantun spetgan ins vess sin l'ordinaziun per pudair dar las rispostas. «Nus stuain avair respostas sin maisa, pertge uschigliò vegn quella entira istorgia betg a funcziunar» cumpletescha Caduff.
Era tar Ovras Electricas Engiadina bleras dumondas avertas
Els èn ils iniziants d'in grond project da fotovoltaica sper il territori da skis Motta Nalluns . Quest implant produciss energia per stgars 30'000 chasadas. Sco quai che l'iniziant ed ingenieur Heinz Gross ha ditg sin dumonda, saja oravant tut la realisaziun tecnica ina sfida. La savida co fabritgar tals implants en las alps haja strusch ensatgi. «I dat strusch inschigners sin il martga ch'han bajegià gia divers da quests indrizs, i na dat betg bler knowhow sin quest champ.» di Gross vinavant.
Ils discurs a Mustér èn stads in lieu per barattar savida e per emprender in da l'auter. Quai saja fitg impurtant per pudair realisar projects enfin il 2025. Fin lu ston las ovras esser vi da la rait per profitar da subvenziuns. I saja ina cursa encunter il temps.
