Siglir tar il cuntegn
video
Sco nizzegiar il schlantsch da l'offensiva solara
Or da Telesguard dals 27.01.2023.
laschar ir. Durada: 4 minutas 39 Secundas.

Implants solars en las alps I drova tempo ma bler è anc avert

Alpenforce – il center per perscrutaziun d'energia alpina – è seradunà ils davos trais dis en la claustra a Mustér. Tranter auter èn ils implants solars en las alps stads in tema da paisa. In tema cun bleras dumondas avertas.

L'atun passà ha il parlament decidì da pussibilitar implants en l'intschess da las alps. Furneschan quels ina part da l'energia enfin la fin da l'onn 2025 pon ils realisaturs quintar cun autas subvenziuns. Quai ha chaschunà in veritabel chatsch tiers iniziants.

Anc uss n'èsi betg sur diesch, dentant bunamain mintg'emna arrivan projectants a presentar lur projects tar l'Uffizi per la planisaziun dal territori. Nus sentin che l'interess è gronds e las dumondas èn anc pli grondas
Autur: Marcus Caduff, chau da l'Uffizi da planisaziun da terrritori

Davart il chantun spetgan ins vess sin l'ordinaziun per pudair dar las rispostas. «Nus stuain avair respostas sin maisa, pertge uschigliò vegn quella entira istorgia betg a funcziunar» cumpletescha Caduff.

Era tar Ovras Electricas Engiadina bleras dumondas avertas

Els èn ils iniziants d'in grond project da fotovoltaica sper il territori da skis Motta Nalluns. Quest implant produciss energia per stgars 30'000 chasadas. Sco quai che l'iniziant ed ingenieur Heinz Gross ha ditg sin dumonda, saja oravant tut la realisaziun tecnica ina sfida. La savida co fabritgar tals implants en las alps haja strusch ensatgi. «I dat strusch inschigners sin il martga ch'han bajegià gia divers da quests indrizs, i na dat betg bler knowhow sin quest champ.» di Gross vinavant.

Ils discurs a Mustér èn stads in lieu per barattar savida e per emprender in da l'auter. Quai saja fitg impurtant per pudair realisar projects enfin il 2025. Fin lu ston las ovras esser vi da la rait per profitar da subvenziuns. I saja ina cursa encunter il temps.

Telesguard 17:40

Artitgels legids il pli savens