Siglir tar il cuntegn

Nandro Solar Ils aderents da Nandro Solar

Tenor las ovras electricas da Turitg (EWZ) è la Val Nandro il lieu ideal per in implant fotovoltaic. Per la suprastanza da la vischnanca da Surses predomineschan ils avantatgs per la vischnanca.

En il rom dal Solarexpress planiseschan las ovras electricas da Turitg EWZ d'installar moduls solars sin ina surfatscha da 660'000 meters quadrat u 93 plazzas da ballape en Val Nandro en il Surses.

Lieu ideal

Tenor Philippe Heinzer dal EWZ saja quai il lieu ideal per in implant solar autalpin. La radiaziun dal sulegl saja fitg buna e quella possian ins nizzegiar optimal. L'intervenziun en la natira saja minimala; ins saja ordvart da zonas da schurmetg ed ins possia nizzegiar infrastructura gia existenta. Philippe Heinzer è persvas ch'il project Nandro Solar è acceptabel per ina maioritad, ins haja resguardà ils giavischs e dubis da tut ils represchentants dals differents interess. Uschia hajan ins per exempel redimensiunà il project per sminuir la visibilitad ed i dettia in corridor per la biestga. La cunvegna per las indemnisaziuns saja ina da las melglieras en il Grischun cumpareglià cun auters projects. L'EWZ e la vischnanca da Surses èn sa cunvegnids per in'indemnisaziun dad 1 rap per ura kilowatt producida, uschia ch'i pudess dar maximalmain 660'000 francs per la cassa.

Ils avantatgs predomineschan tenor la vischnanca

Mintga medaglia haja duas varts, di il president communal da Surses Daniel Wasescha ch'è en uffizi dapi l'entschatta da l'onn. Dischavantatgs sajan per exempel la dimensiun da l'ovra solara e la midada da la cuntrada. Ord vista da la suprastanza communala portia il project dentant dapli avantatgs che dischavantatgs per la vischnanca da Surses. Per sviar l'energia vegniss installada ina lingia d'electricitad da l'ovra idraulica Tinizong fin a Radons, quai per gronda part cun trair a niz infrastructura existenta. Uschia fiss il provediment da projects futurs sco per exempel in indriz d'ennavar a Radons garantì.

RTR actualitad 12:00

Artitgels legids il pli savens