Siglir tar il cuntegn
video
Dapli surfatscha protegida e dapli daners per la biodiversitad
Or da Telesguard dals 21.08.2024.
laschar ir. Durada: 2 minutas 34 Secundas.

Comité grischun per iniziativa Cun la biodiversitad en Svizra giaja schlet

Als ins è ella bler memia extrema. Auters pretendan che nossa basa da viver natirala stettia sin il gieu. Adina pli paucs insects sgolan per noss prads enturn ed i dat era adina pli pauc diversitad tar las fluras e plantinas.

Dapli surfatscha protegida ed era dapli daners per la biodiversitad – quai pretenda l'iniziativa da biodiversitad.

Il comité per in Gea a questa iniziativa ha lantschà ina campagna en vista a las votaziuns naziunalas dals 22 da settember. Part dal comité grischun fan persunas ord differentas branschas sco l'economia, l'agricultura, la cultura, la medischina u era la politica. Bun la mesadad da l'ambient da viver natiral saja periclitada e bun in terz da las spezias d’animals sco era da plantas èn en privel u gia mortas ora.

Per il comité grischun èsi cler: Cun la biodiversitad en il Grischun ed en Svizra giaja schlet. Propi schlet, precisescha Armando Lenz ch'è mainafatschenta da la Pro Natura Grischun. Uschia èn vegnids preschentads lur arguments per in Gea.

audio
Il comité per in Gea a l'iniziativa ha lantschà ina campagna
ord Actualitad dals 21.08.2024. Maletg: RTR
laschar ir. Durada: 3 minutas 20 Secundas.
Cun la biodiversitad en Svizra vai mender che cun la biodiversitad en noss pajais vischins.
Autur: Armando Lenz comité grischun per l'iniziativa da biodiversitad

Tschintg motivs per in Gea a l'urna tenor il comité grischun:

  • En ils davos 100 onns sajan vegnids destruids 95% dals prads maghers
  • Prads maghers tutgian en Svizra tar ils biotops ils pli multifars
  • Dus terzs da la flora svizra creschia sin prads maghers
  • Puras e purs sajan dependents d’ina natira biodiversa per pudair producir vinavant vivondas
  • Ina natira intacta na saja betg be impurtanta per il turissem, mabain era il fundament da nossa bainstanza

RTR actualitad 17:00

Artitgels legids il pli savens