Naschida è Clara Ragaz-Nadig ils 30 da mars 1874 a Cuira. Suenter il temp da scola ha ella fatg il diplom al seminari da magisters ad Aarau. I suondan dus onns sco magistra da chasa en l'Engalterra ed en la Frantscha.
Returnada a Cuira è ella vegnida en contact cun Leonhard Ragaz, teolog e plevon da la citad. El s'inamurescha bainprest en Clara, ma ella ha dubis da sa laschar en sin in matrimoni cun el. Pir suenter in lung temp ed ina correspundenza bunamain quotidiana mida Clara Nadig or da motivs nunenconuschents si'opiniun e marida l'onn 1901. Els èn ids a star a Basilea, pli tard a Turitg. Ensemen han els survegnì dus uffants.
Clara Ragaz-Nadig aveva tschaffen da midar il mund.
Clara Ragaz-Nadig ha s'engaschà vehementamain per meglras cundiziuns da lavur per dunnas. Suenter l'entschatta da l'emprima guerra mundiala ha ella rinforzà ses engaschament per la pasch e per il dretg da votar da las dunnas. Ella è stada durant 17 onns vicepresidenta da la lia internaziunala da las dunnas per la pasch e la libertad. Ella è s'engaschada activamain per il discharmament dal militar ed ha manà ensemen cun ses um a Turitg l'universitad populara da lavur e furmaziun.
Durant la Segunda Guerra mundiala han Clara Ragaz-Nadig e ses um prendì si fugitivs en lur chasa ed han sustegnì persunas d'origin giudaic da fugir en ils Stadis Unids. Er en vista da la guerra haja Clara Ragaz-Nadig mai pers sia speranza.
Nus na dastgain betg star mal d'in'ura che nus avain deditgà al cumbat cunter la guerra.
Suenter la guerra ha Clara Ragaz-Nadig tegnì ensemen la lia internaziunala da las dunnas ed organisà 1946 l'emprim congress a Luxemburg. A quel ha ella remess tut ses uffizis per surlaschar la responsabladad a la generaziun giuvna. Fin a sia mort ils 7 d'october 1957 – provedida da figlia e figl – ha ella participà a la lavur da la lia internaziunala da las dunnas ed ha cuntinuà cun ses engaschament social e publicistic.
Clara Ragaz-Nadig e Leonhard Ragaz han chattà lur ultim paus sin il santeri Daleu a Cuira.
