Siglir tar il cuntegn

Artg musical Melanconia ed energia: Fauré e Puccini

Gabriel Fauré e Giacomo Puccini – avant precis 100 onns èn els dus morts. Il «Artg musical» va perquai en tschertga d’in u l’auter fastiz da questas duas persunalitads ch’ans han relaschà numerus stgazis musicals.

Gabriel Fauré – 1845 fin 1924

L’um da la Frantscha dal Sid vala sco in dals pli impurtants cumponists franzos da la fin dal 19avel tschientaner. Gia cun nov onns ha ses viadi musical cumenzà. A Paris, tar il pianist svizzer Louis Niedermeyer ha el gì sias emprimas uras da clavazin. Suenter la mort da ses emprim «professeur» ha l’enconuschent Camille Saint-Saëns surpiglià il scolar talentà. Or d’ina relaziun da magister e scolar è daventada in’amicizia profunda che ha influenzà e sviluppà l’ovra da Fauré fin tar sia mort.

Per mai ha la musica il pensum da purtar l’auditur lunsch davent da la realitad.
Autur: Gabriel Fauré cumponist

Giacomo Puccini – 1859 fin 1924

Puccini è naschì a Lucca en la Toscana. Sper Verdi vala el sco in dals pli impurtants cumponists d’opera da l’Italia. Sco figl d’ina famiglia d’organists e dirigents da chor è el vegnì en contact cun musica gia fitg baud. Uschia è er el suandà a questa tradiziun. Ina represchentaziun impressiunanta da l’opera «Aida» l’onn 1876 ha intimà el da sa deditgar plainamain al mund da l’opera – si’ovra principala.

En tut ha el scrit 12 operas. «Tosca», «Madama Butterfly» e «La Bohème» èn las trais las pli popularas. «Turandot», si‘ultima opera n’ha el betg pudì terminar – il 1924 è el mort a Brüssel, nua ch’el sperava da pudair guarir ses cancer.

Podcast Artg musical

Tadlai nossas pli novas registraziuns, intervistas cun cumponists ed istorgias da davant e davos ils palcs da concert.

Ulteriurs audios e podcasts

RTR Artg musical 14:00

Artitgels legids il pli savens