I paria prest nunpussaivel da mussar il Grischun «senza prender a maun tut ils pussaivels stereotips plats ed enconuschents dal Grischun», scriva il schefredactur da la Fundaziun Medias Rumantschas, David Truttmann en La Quotidiana suenter avair guardà «L'ultim Rumantsch». Che Ladina Cadonau, la protagonista, saja sfurzada da sajettar sin in chavriel haja ina comica platta.
En la medema direcziun va la critica dal professur da rumantsch Rico Valär. En ina columna en la «Quotidiana» scriva el che persunas da lingua tudestga hajan segir plaschair dals «schnüsics» clischés – dals vegls computers en la redacziun da «La Posta» fin a la controlla sociala omnipreschenta.
Per la Südostschweiz èsi dentant auter. «Snuaivel realistica» saja la seria. I na saja nagina idilla da cartas postalas en la seria, e mintga figura portia in grev satgados. Strusch sulegl dettia ed il sulet mument cun radis da sulegl saja durant la sepultura dal patrun da la famiglia (ina scena grondiusa tenor il redactur da la Südostschweiz).
L'ultim Rumantsch sa mussa sco seria concepida a moda raffinada. En cuntrast cun il project da prestige da SRF «Davos 1917» dumogna la seria cun surprendenta levezza da laschar agir crediblamain figuras crediblas.
Tenor il redactur da la Südostschweiz è l'entira seria per l'ina in drama da famiglia, per l'autra in crimi en ina societad nepotistica, cun investurs stgirs en in conturn medial. En La Quotidiana vegn il redactur dentant a la conclusiun: «En la domena dal film fictiv n'hai probabel anc mai dà ina producziun rumantscha dad uschè auta qualitad».
Virivaris linguistics
Ina egliada fitg critica sin la lingua dat Rico Valär. Tenor el mussia la seria ina «sociolinguistica absurda e pervertida». In exempel: La persuna principala che surpiglia la gasetta «La Posta» stoppia suenter paucs onns giu la Bassa emprender da nov pleds da basa sco rispli u neunavon. Entaifer curt temp ha ella in accent da tudestg svizzer en ses rumantsch. Pauc pli tard scriva ella spontanamain frasas elevadas via WhatsApp. In auter exempel: Ina persuna jaura scriva in brev da lectur tudestg ad ina gasetta rumantscha.
Ad el para ch'il public en mira sajan ils germanofons, e betg ils rumantschs. Quai giaja ensemen cun las purschidas da «Decodar nossa Cultura» da RTR, nua ch'i va per declerar a persunas da lingua tudestga il rumantsch. Persunas da lingua tudestga possian encleger 70% d'ina seria rumantscha senza suttitels e vegnan a chattar autentic il chaos da bilinguissem ubain .
Ussa stoss jau tut la saira tadlar nausch tudestg dad acturs rumantschs e nausch rumantsch dad acturs tudestgs – e sun dischillus.
Il Rumantsch en la seria chaschuna er tenor David Truttmann discussiuns. Per l'ina veglia la seria s'adattar a las realitads linguisticas, per l'autra s'engaschia Ladina Cadonau cunter «debostgar» il guaud tropic, quai sajan per part «pledatschs». Els irriteschian sch'els vegnian d'ina figura che na sa atgnamain betg bain rumantsch e nua che schizunt Rumantschas e Rumantschs stoppian consultar il vocabulari. E da Roman Weishaupt avess el spetgà dapli Rumantsch.
Laud per las acturas
L'actura Marietta Jemmi sco Andrietta Cadonau saja «simplamain briglianta». Ella gioghia ina persuna «ipocrit-sontgetta», «stataivla e tuttina enormamain rumpaivla». I saja ina «veritabla scuverta» – uschia la critica ord da la plima dal schefredactur da la FMR.
Al redactur da la Südostschweiz ha cunzunt l'investur, giugà da Roman Weishaupt, fatg impressiun. Quel haja in caracter spezialmain stgir. E la redacziun da la «Posta», la gasetta rumantscha en la seria, saja simpatica, in pau flegmatica, dentant cun in bun ethos. Qua è er il redactur da La Quotidiana perina.
Malgrà las indigenas ed ils indigens da Lü «plitost tottelets e conservativs» dettia tenor David Truttman in'u l'autra truvaglia, uschia il Rumantsch d'Alvagni da Noam Jenal. E la seria haja tuts elements d'ina seria classica d'ozendi: las figuras fetschian in svilup aifer la seria ed a la fin da mintga episoda dettia mintgamai in flot cliffhanger.
