Siglir tar il cuntegn

Emprender cun scuvrir Emprender en il Makerspace – da l’idea enfin tar l'agen project

Ils scolars e las scolaras han là la pussaivladad da realisar lur agens projects. Lea e Mattia vegnan accumpagnads tar lur project. Els mussan nua che las sfidas sa zuppan, preschentan lur propostas per ina soluziun e tge ch'igl han emprendì.

video
Lernen im Makerspace – Von der Idee bis zum eigenen Projekt
Or da SRF school dals 26.10.2024.
Maletg: SRF laschar ir. Durada: 9 minutas 16 Secundas.

Mintga segunda mesemna s'entaupan ils scolars e las scolaras da la 5 e 6avla classa da Wigotingen en il chantun Turgovia en il «Makerspace»- ina sort lavuratori d’ideas. Qua lavuran tuts e tuttas vi dals agens projects.

Aspects impurtants en il «Making»

Il focus tar il «Making» è sin il process da lavur. Ils scolars e las scolaras duessan chattar ora sezs e sezzas co ch’els ed ellas cuntanschan lur finamira. En quest connex gioga il barat tranter ils scolars e las scolaras era ina rolla impurtanta. Els sustegnan l’in l’auter e chattan ensemen novas soluziuns. En quest process prenda la persuna d’instrucziun la rolla da coach. Ella prescriva nagut, ella sustegna là nua ch’ella vegn duvrada.

Realisar in agen project

La contribuziun «emprender en il Makerspace» accumpogna in scolar ed ina scolara da l’idea enfin tar il product final. Durant quest project fan Lea e Mattia adina puspè frunt a novas sfidas e problems. Durant il barat cun ils coachs ed ils conscolars elavuran els strategias da soluziun. Ils uffants giaudan tar il «Making» d’observar lur agen project e da furmar il process d’emprender sez.

Infurmaziun per persunas d’instrucziun:

Connex cun il plan d’instrucziun 21

Avrir la box Serrar la box

Ils scolars e las scolaras ...

  • TTG.1.B.1b: .. pon cumparegliar ils agens process da design cun quel d’auters, pon descriver differenzas e formular pussaivladads da svilup.
  • TTG.1.B.1.2b: .. pon cumparegliar  las aspectativas envers lur agen product cun il resultat cuntanschì ed ils criteris da l’incumbensa e formular tge ch’ins po optimar. 
  • TTG.1.B.2b: .. pon documentar las fasas dal process da design, demonstrar e preschentar ils products (p.ex. portfolio, schurnal d’emprender, exposiziun).
  • TTG.1.B.2b: .. enconuschan ils terms specifics dals guaffens duvrads en il process, maschinas, materialias e proceder e pon era applitgar els.
  • TTG.2.A.2b: .. pon tschertgar soluziuns tar ils aspects tschernids e pon sviluppar atgnas ideas da product (p.ex. funcziun, construcziun, element da furmaziun, preceder, material).
  • TTG.2.A.3b: .. pon producir il product planisà cun agid punctual.
  • TTG.2.C.1.1b: .. pon descriver influenzas pertutgond materialias e surfatschas e pon tscherner quellas sapientivamain per l'agen product
  • TTG.2.D.1.1b: .. pon scuvrir il proceder, pon realisar exact ed autonom, pon exercitar: tagliar (chartun, textils, polistirol, PET), resgiar, furar (lain lom, material da lain).
  • TTG.2.D.1.2b: .. ... pon scuvrir il proceder, pon realisar exact ed autonom, pon exercitar: glimar, smerigliar (p.ex. material da lain); storscher (polistirol), cular (p.ex. zin, gip) modellar
  • TTG.2.E.1.2b: .. pon utilisar guaffens e maschinas conscientamain e duvrar quels tenor lur svilup individual correctamain (maschina da cuser, maschina da taisser, resgia da decuplar, maschina da furar a battaria, maschina stabla da furar).

Stgalim: scola primara

Artitgels legids il pli savens