Plantas, animals e carstgauns han in’ura interna che reglescha noss di da 24 uras. Quella ura interna fa era che animals sa dasdan puspè ad uras suenter lur sien u pausa d’enviern. Il Minisguard declera las furmas da durmir durant l’enviern e l’impurtanza da quella ura interna.
L'enviern è in dir temp per ils animals selvadis. Igl è difficil da chattar avunda da mangiar ed igl è fraid. Blers animals han dentant chattà trics per surviver l'enviern. Intgins survegnan pail d'enviern, auters fugian en terras pli chaudas.
Qua datti dentant differenzas. I dat numnadamain trais variantas co ch’ils animals pon "durmir" durant l'enviern.
- la sien d'enviern
- il paus d'enviern
- la marvezza d'enviern
La sien d'enviern
Quels animals passentan l'entir enviern simplamain cun durmir. Els van en taunas u cuvels da plantas – u insanua nua ch’els èn protegids.
Per spargnar energia sbassan els la temperatura dal corp (da ca. 39°C sin ca. 5°C) lur cor batta pli plaun ed els na train betg pli uschè savens flad.
L'energia ch'il corp dovra per quai prendan els da las reservas da grass. Sch'ils animals han pia mangià avunda l'atun ed èn sauns – alura pon els durmir plirs mais senza problems.
Il paus d'enviern
Quests animals na dorman betg tut l'enviern. Els sa dasdan adina puspè, midan la posiziun da durmir u mangian insatge.
Mintgatant dorman els be intgins dis al toc, mintgatant dentant er ina, duas emnas. Els sbassan strusch la temperatura dal corp (be ca. per 5°C) e dovran perquai dapli energia.
Uschè na bastan las reservas da grass da l'atun betg e perquai han insaquants da quests animals er anc fatg reservas da mangiar.
La marvezza d'enviern
Quai è la spezialitad d’amfibis e reptils, i dat dentant er insaquants insects e schnecs ch’han la marvezza d'enviern.
Els na pon numnadamain betg regular sezs la temperatura da lur corps.
Sch'i vegn fraid cumenzan ils corps da quests animals pia plaun a plaun a daventar steri/ marv enfin ch'els na pon betg pli sa muventar.
Perquai ston els sa zuppar ad uras en rusnas, sut mistgel, fegliom u ragischs da plantas ni s'enchavar en glitta e terra.
Sch’els na fan betg quai pudessan els schelar cura ch'igl è fitg fraid.
Ils animals sa dasdan automaticamain cura ch'i vegn puspè pli chaud.