En cumparegliaziun cun in uman na viva in avieul betg ditg. Mo en questa curta vita ha l’avieul bleras differentas plazzas da lavur e fa carriera.
Ils avieuls èn dentant era periclitads - malsognas e parasits laschan murir entirs pievels. In dals culpants èn era pesticids, chemicalias ch'ils purs dovran per proteger plantas. La UE ha scumandà quels pesticids. Ma pertge dovran ils purs insumma pesticids? Daco dovran els era ils avieuls? E co è tut collià?
Amez Cuira datti avieuls sin in tetg. Quels n’èn betg casualmain là. Il project Flugschnaisa per apiculturs giuvens ha installà chistas cun ils avieuls sin il tetg. Els guardan co ch’ils avieuls vivan en la citad. Tge influenza ha la citad sin ils avieuls e sin la qualitad dal mel d’avieuls?
La curta vita d'in avieul
Avieuls survivan mo sch’i pon viver en ina gronda cuminanza. Quellas cuminanzas vegnan numnadas tar ils avieuls pievels. En in pievel vivan lura er tranter 40’000 ed 80’000 avieuls.
Per che quai funcziuni lura era da viver en ina uschè gronda cuminanza èsi defini cler tge avieul ch'ha da far tge lavur. Quai almain tar las lavureras - quai èn ils avieuls feminins. Ins po cumparegliar quai sco tar l’uman. L’emprim èsi da far lavurs simplas e cun il temp daventan las lavurs adina pli pretensiusas.
Ils avieuls mastgels dovri mo per fructifitgar la regina. Suenter ch’i han fatg quai vegnan els stgatschads ord la masaina (la chasa dals avieuls) ed els moran.
La regina è la scheffa dals avieuls ed ella metta ovs. Per di passa 1500 ovs. Quai è var mintga minuta in ov.
Sco emprim è l’ov
- La regina metta ils ovs en ina cella da la patgna.
- Or da quel schluita suenter il quart di ina larva.
- Suenter otg dis vegn la cella serrada dals avieuls.
- Ord la larva daventa in cocon e lura ina poppa.
- Ord quella poppa schluita il 15avel di in avieul.
- L’aviun rumpa la cuverta da la cella.
Immediat cumenzar a lavurar
- L’avieul feminin ha suenter ch’el è schluità, immediat da surpigliar ina lavur. Ils emprims quatter dis da la vita han las lavureras da nettegiar la masaina e las patgnas.
- Dal tschintg fin l’indeschavel di han ellas da dar da magliar a las larvas.
- Per ils trais suandants dis èn las lavureras lura magasinieras. Ellas han da metter davent il pollen ed il nectar che vegn rimnà da las collegas.
- Davent dal 14avel di hai num bajegiar patgnas.
- Cun 19 fin 21 dis han las lavurers da star guardia e guardar che nagin e nagut ch’è nunlubì vegn en l’avieuler.
- Davent dal 22avel di sgola la lavurera da flur tar flur e rimna pollen e nectar.
La regina lezza viva bler pli ditg. Ella vegn rodund tschintg onns veglia.
Avieuls en la Pologna
Pervi da l'aura e pervi da tissis moran millis avieuls la primavaira 2017 en Pologna. Ina greva frida per blers apiculturs ed era in grond donn.
Avieuls en il vagun da tren
«Grischa Biena uf da Schiena» è in vagun da tren ch'è vegnì transfurmà en in mund d'avieuls. En quest vagun pon ins emprender tut sur dals avieuls. La primavaira 2017 è quest vagun ids sin tura en il Grischun. Il vagun è era sa fermà a Domat. Il Minisguard è ids a mirar ensemen cun l'emprima classa primara bilingua.