Siglir tar il cuntegn
Privathaushalte verursachen 60% des weltweiten foodwaste.
Legenda: 1,05 milliardas tonnas vivondas vegnan sfarlatadas mintg'onn sin l'entir mund. Keystone

Rapport davart foodwaste 60% vegn chaschunà da chasas privatas

Sin l’entir mund sa tschenta mintg’onn dapli ch’ina milliarda tonnas vivonda en il rument. Quai mussa in nov studi «Food Waste Index Rapport» or da l'USA. Ils pli gronds sfarlattaders èn las chasadas.

L'onn 2022 han chasas privatas tenor il rapport sfarlattà totalmain 631 milliuns tonnas vivonda. Quai correspunda a 60% dal foodwaste global.

Consequenzas per l'ambient

Avrir la box Serrar la box
  • 8-10 % da las emissiuns annualas vegnan chaschunadas tras sfarlattim da vivondas
  • Quai è bunamain tschintg giadas dapli che las emissiuns nuschaivlas dal sectur aviatic .

Cuira: Ina frestgera publica duai gidar

«Madame frigo» è ina frestgera publica en la Ringstrasse 13 tar la IBC a Cuira. Mintgin e mintgina po deponer tschertas vivondas en la frestgera e sa servir dals products deponids.

Tgirada vegn ella d'ina pitschna gruppa da voluntarias. La finamira da «Madame Frigo» è da salvar vivondas dal rument. Per exempel sch'ins ha cumprà en memia bler mangiativas, ina frestgera plaina avant las vacanzas u restanzas dad ina festa gronda.

Ulteriuras ideas per spendrar vivonda

Avrir la box Serrar la box
  • l'app «Too Good To Go»

Cun quella app pon ins cumprar products e spaisas da restaurants e butias per in pretsch fitg favuraivel.

L'idea è: Pli gugent vender favuraivel che bittar en il rument.

RTR novitads 10:00

Artitgels legids il pli savens