L'entira emprima mesadad da l'onn è stada sitga, sco l'Uffizi federal d'ambient (Bafu) ha communitgà. Suenter l'enviern cun pauca naiv manca er l'aua da naiv. Blers flums pli pitschens e mesauns han manà aua bassa. Ils flums che vegnan spisgentads da glatschers han percunter in aut nivel d'aua tras il regress da quels.
Stans d'aua en blers lieus sut la media
Actualmain èn ils stans da l'aua en il Giura, en la Bassa ed en il Tessin sut la media. Schizunt gronds flums sco l'Aare ed il Rain mainan marcantamain pauca aua. Il livel dals lais sa chatta per il solit sin las valurs normalas. En il Lai dals Quatter Chantuns, Lai Rivaun, Lai Bodan, ed era en il Lago di Lugano e Lago Maggiore manca l'aua.
Las temperaturas dals flums eran il zercladur sur la norma. Tscherts posts da mesiraziun han registrà records da temperaturas da passa 26 grads. Pervia dals urizis da la fin dal mais èn las temperaturas sa reducidas in zic, ma vinavant autas per la stagiun.
Tuttina anc avunda reservas d'aua avant maun
L'aua sutterrana reagescha pli plaun sin la sitgira che las auas da la surfatscha. Actualmain na registreschan ils idrologs da la Confederaziun naginas consequenzas per ils nivels da l'aua sutterrana e per las auas da funtauna. Ils nivels da l'aua sutterrana èn normals u bass pervia da la mancanza da precipitaziuns.
La Svizra dispona vinavant da reservas d'aua suffizientas. 80% da l'aua da baiver deriva da l'aua sutterrana, il rest dals lais. Be tar pitschnas resursas localas da l'aua sutterrana e da funtaunas quinta il Bafu cun stretgas. Lura vegnan las vischnancas appellar da spargnar aua. Er en l'avegnir vegni dentant a dar avunda aua.
Animals d'aua pateschan
Las temperaturas autas èn in problem per ils animals d'aua. Ils peschs pateschan da stress u moran schizunt. Ultra da quai crescha la ristga da malsogna. En auas natiralas è il problem pli pitschen, perquai ch'ils peschs chattan là plazs pli profunds cun aua pli frestga.
Problems fa la chalira e sitgira era als animals sper l'aua. Els s'adattan bain, tschertgan sumbrivas ed èn main activas durant il di. Uschè ditg che l'aua è avant maun na datti nagins problems pli gronds. Spezialmain utschels e mammals pitschens sco erizuns na chattan dentant savens nagina aua.
Glatschers lieuan pli spert
Perquai che l'enviern è stà chaud, lieuan ils glatschers il 2022 spezialmain fitg. Glatschers pitschens perdan dapli volumen che glatschers gronds. In'emprima valitaziun fa il Bafu l'october. La bilantscha definitiva ha lieu la fin da l'onn suenter l'evaluaziun da las datas da la glaziologia.
En tscherts territoris han la chalira e la sitgira laschà crescher il privel d'incendis da guaud. Era l'ozon è ì il zercladur durant plirs dis sur la limita, sco ils onns precedents. En la Svizra dal sid è l'exposiziun stada spezialmain auta.
Or da l'archiv
La sitgira ha era consequenzas per il guaud.
