Siglir tar il cuntegn

Plantas invasivas Cumbat encunter la «palma da fortuna» ed autras neofitas

Neofitas èn plantas importadas senza vulair u cun intenziun e ch'èn alura sa derasadas. Quellas pon procurar per problems e donns.

Las palmas ch'ins vesa savens en il Tessin pon ins per exempel cumprar en la Landi. Questa palma deriva da la China ed ha num «palma da la fortuna». Ella è ina neofita che po daventar invasiva. En tscherts cas possia quai chaschunar problems, sco il perscrutader Boris Pezzatti da l'Institut federal per la perscrutaziun da guaud, naiv e cuntrada WSL declera.

En lieus cun gronda spessezza da la palma poi dar ina reducziun da la flora e dal dumber da las spezias.
Autur: Boris Pezzatti Perscrutader WSL

Tuttina sajan questas palmas fitg popularas en Svizra. Surtut en ils curtins en il sid da las Alps dettia fitg bleras palmas neofitas. Popularas èn ellas perquai ch'ellas èn simplas da cultivar e perquai ch'ellas possian surviver tar temperaturas fitg bassas.

Era sche las neofitas èn populars, pon ellas daventar in privel. Tuttina dastga la palma da la fortuna vegnir vendida, quai dentant mo cun risguardar tschertas reglas da cultivar.

Cun in avis d'avertiment correspundent dastgan vegnir vendidas neofitas en il commerzi en detagl svizzer.
Autur: Landi

Sch'ins resguarda questas reglas da cultivaziun alura saja ina derasaziun invasiva fitg improbabla, cunzunt en il nord da las Alps. Ma per schliar il problem stopp'ins chattar alternativas. Tenor Boris Pezzatti fissi il meglier da chattar autras palmas che na pon betg donnegiar la biodiversitad. Cun in studi vul il WSL chattar alternativas. Tut tenor pudessia er dar adattaziuns tar la lescha che reglescha tge ch'ins dastga metter en il liber, uschia ch'i dess in scumond da vender las palmas.

Donns pervia da neofitas invasivas

En il Grischun sajan l'onn passà vegnidas annunziadas 39 differentas spezias da plantas neofitas. Tut en tut sajan enconuschentas passa 50 plantas neofitas en il Grischun, di Sascha Gregori ch'è manader dal management da neofitas tar l'Uffizi per la natira e l'ambient dal Grischun. Ina neofita, pia ina planta betg indigena vegnia pir definida sco invasiva sche quella caschunia donns. Ils donns che las plantas fan pon esser differents.

Neofitas invasivas pon esser in privel per la biodiversitad cun prender davent il spazi da crescher a spezias indigenas. Dentant po er la sanadad dad animals ed umans esser periclitada da spezias tissias, uschia per exempel po l'Ambrosia caschunar fermas allergias. Ed er la qualitad dal pavel po vegnir mendra entras neofitas. Las lavurs da mantegniment da vias u trajects da viafier daventan pli intensivas cun quai ch'ins stoppia pliras giadas tagliar enavos plantas. Ed er ils guauds da protectziun sajan per part pertutgads.

Animals importads pon vegnir invasivs

En il Grischun n'haja enfin uss betg gronds problems cun neozots, quai di Sascha Gregori. Ins fatschia in monitoring dals mustgins-thigher asiatics, da quels dettia magari in'accumulaziun en la Mesolcina. Quels sajan dentant cunzunt stentus e betg uschè privulus.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens