Dapi diesch onns examinescha l'Institut per la perscrutaziun da publicitad e la societad da l'universitad da Turitg la situaziun da las medias en Svizra. Las midadas ch'i ha dà ils davos onns en la cuntrada mediala fetschian quitads. Quai cunzunt en vista a la muntada che las medias ed il discurs e la debatta hajan per la democrazia.
En Svizra dettia adina dapli persunas che consumeschian fitg paucas novitads. La cumpart da la populaziun dals uschè numnads «deprivats da novitads» è s’augmentada tranter il 2009 enfin il 2019 per 15 puncts procentuals sin 36 pertschient. Tar ils giuvens sut 30 onns muntan els perfin a 56 pertschient.
Dapli internaziunal che naziunal
Quai constateschan ils auturs da las novissimas annalas «Qualitad da las medias». Tenor il studi n’èn betg mo ils «deprivats da novitads» sut provedì cun novitads retschertgadas professiunalmain davart temas sco politica ed economia, mabain era ils uschè numnads «Global Surfer». Entant ch’ils «deprivats da novitads» consumeschan en general paucas novitads valan ils «Global Surfer» bain sco afin a novitads. En consequenza da lur focusaziun sin meds online e social media vegnan els dentant confruntads a moda insuffizienta cun novitads regiunalas e naziunalas.
Gist il provediment cun purschidas indigenas saja dentant necessari per pudair duvrar ils dretgs democratics sin ina basa bain infurmada e da pudair participar a la vita publica dal pajais en il qual ins viva, scrivan ils auturs.
RR actualitad 12:00
