Durant la primavaira e la stad vegnan las plantinas da tomatas, las carottas e las flurs sin balcun tgiradas cun gronda passiun. Ma er l'atun èsi impurtant che las plantinas e flurs vegnan tgiradas endretg e preparadas per l'enviern. En la Canorta da RTR ha nossa moderatura Ladina Schena discutà cun la pura ed ortulana Cilgia Marti-Rauch tge plantas e plantinas che survivan l'enviern dadora, tgeninas che ston vegnir protegidas ed anc bler dapli.
Preparativas gia la stad
Cilgia Marti-Rauch cumenza gia la fin da fanadur cun las emprimas lavurs en iert. Feglia e rument verd s'audan sin il cumpost. Ma quai vala mo per material saun, pia betg per feglia u erva che ha malsognas. Quai avess per consequenza che la malsogna turnass l'onn proxim en iert. Il medem vala era per puma. Sch'ins lascha enavos maila sin las plantas attira quai l'enviern la selvaschina che rusigna lu vid las plantas e fa donns. U er las mieurs vegnan carmaladas e mordan giu las ragischs.
Protecziun da las plantas
Plantas mediterranas sco il rosmarin u la lavandra ston ins u prender en chasa ubain pachetar en bain en gasa u taila, ma betg en plastic. Plantas en vaschs pon ins plantar en la terra u metter en in lieu protegì. In tip da l'ortulana Cilgia Marti-Rauch è da betg tagliar giu tut, quei è era ina buna protecziun. Proteger pon ins lu era bain sch'ins cuvra plantas sensiblas cun cumpost e grascha.
Dumondas a l'experta
Cura far tge lavurs? Pachetar cun tge material? Nua deponer ils geranis. Con bagnar durant l'enviern? Questas dumondas responda Cilgia Marti-Rauch uschia:
Co envernar, passentar l'enviern?
I dat differentas pussaivladads dad envernar las plantas sensiblas. Resguardar ston ins che quellas na pon betg vertir memia chaud u memia fraid. In lieu adattà è in tschaler, in lieu protegì en curtin u lura forsa era en ina serra tar in ortulan. Ma i dat era plantas e flurs che flureschan l'enviern, sco p. ex. la hamamelis (Zaubernuss) u la rosa da Nadal (helleborus niger).
RR actualitad 11:00