Differenzas regiunalas
En general sa reduceschia il dumber da peschs en tut il chantun, di Andreas Meraner, collavuratur scientific da l'Uffizi per chatscha e pestga. En tschertas regiuns sco en la Surselva saja la sminuziun spezialmain visibla.
Surtut en il Rain Anteriur davent da Glion engiu è il dumber da peschs sa sminuì marcantamain. Là vegnan oz be anc pestgads var 10% dals peschs d'avant 20 onns (en la statistica inclusiv la Val Stussavgia). Ma er en il Rain davent da Glion ensi vegnan pestgads bler damain pèschs. En Engiadina saja il regress surtut d'observar en Engiadin'Ota e quai principalmain en ils lais en la val. En lais da muntogna e lais da serra saja il dumber dentant relativamain stabil.
Plirs facturs
Andreas Meraner da l'Uffizi per chatscha e pestga declera ch'i na dettia betg in factur principal per la digren da peschs, plitost gioghia in'entira retscha da facturs ina rolla. Ils peschs han cundiziuns da viver instabilas, per exempel tras la gestiun d'ovras idraulicas, ubain er tras eveniments climatics extrems sco setgiras.
Undadas pervi da las ovras electricas hajan surtut in'influenza sin ils peschs en las regiuns dals Rains e da la Moesa, nua che la litgiva è il pesch il pli derasà. En las valladas dal sid haja la setgira dals ultims onns gì in'influenza negativa sin la populaziun dals salmonids (Forellenfische). En ils lais da l'Engiadin'Ota saja sa reducì marcantamain il dumber da salmelins da lai (Seesaibling). Er eveniments extrems sco bovas che van en ils flums disturban ils peschs. En tscherts lieus pon er dapli predaturs, per num l'irun e la ludra, esser responsabels per la digren.
Main peschs e main pestga
In auter factur per la digren da pestga è er ch'i vegn pestgà damain en general cun excepziun da l'onn da pandemia 2020. La pestga porta dentant er main success. Uschia èn il 2004 anc vegnids pestgads 1,18 peschs per pestgada en media, il 2022 eran quai be anc 0,65 peschs.
Tar las patentas datti er in svilup: pestgaders cumpran adina dapli patentas dal di u da l'emna enstagl da patentas annualas. La pestga para da vegnir dapli in'activitad da curta durada, uschia Meraner. En media gievan pestgaders e pestgadras 10 giadas l'onn a pestgar en il 2002, en il 2022 eran quai be pli 5 giadas.
