La pandemia ha consequenzas enfin en il guaud grischun. Sco ins ha gia constatà la stad e l'atun sa mova er durant l'enviern dapli glieud en la natira. Quai conferma er il biolog da selvaschina da l'Uffizi chantunal da chatscha e pestga, Hannes Jenny.
Cura che nus giain ordavert, entrain nus en l'abitadi dals animals, en lur stiva. Perquai dovra quai reglas.
Fertant che l'uman po sa vestgir cun pliras stresas per ir a trenar sia fitness, sto la selvaschina spargnar sia energia. La devisa è da sa mover sulet per tschertgar maglia. Tranter auter per che la selvaschina chattia en tscherts lieus ruaus, datti en l'entir chantun var 280 zonas da repaus. Quellas defineschan las vischnancas. Per part vala in scumond da passar absolut, per part dastgan ins traversar la zona, però sulet cun restar sin il trutg. Tgi ch'è vi da planisar ina tura en la natira – duai s'infurmar gia a chasa nua che tge reglas valan nua. Hannes Jenny cusseglia per exempel wildruhe.gr.ch u wildruhezonen.ch. En pli vegn cusseglià da adina restar sin las vias marcadas, d'evitar l'ur dal guaud e surfatschas senza naiv, sco er da tegnair il chaun vi da la corda - il meglier adina.
Sch'ins avess d'inscuntrar in animal – saja impurtant da restar calm, tegnair distanza e segir betg suandar ils animals. Notabene, tgi che cuntrafa a las reglas, sto quintar cun ina multa disciplinara da 150 francs. Tar grevs surpassaments è er ina denunzia pussaivla.
Selvaschina po s'endisar
Sch'il carstgaun sa tegnia vid las reglas da cumportament possian ils animals s'endisar. Considerond che tschiervs, capricorns e chamutschs vegnan 20 fin 25 onns vegls, gioga l'experientscha ina rolla impurtanta: Ils creschids mussian als pli pitschens da restar calms sch'insatgi che fa per exempel ina tura da skis passa, explitgescha Hannes Jenny.
Uschia na fa el nagins quittads en vista a l'augment da glieud che sa mova en l'abitadi dals animals. Cumpareglià cun auters onns na saja quest onn betg bler auter. Sulet la frequenza saja pli gronda, relativescha il biolog da selvaschina.
