Siglir tar il cuntegn

Lumnezia «Per la chanzun, betg per l’interpretaziun»

Venderdi saira è l'uniun «La Chanzun Rumantscha» s'inscuntrada a Vella a la radunanza generala. Ensemen cun il comité local, ha la suprastanza infurmà davart il terz festival da la Chanzun Rumantscha che ha lieu l'entschatta october 2025 en Lumnezia.

L'uniun «La Chanzun Rumantscha» (LCR) ha inizià avant sis onns a Trun l'emprim festival. Clau Scherrer, il president da l'uniun, ha accentuà ch'i na saja betg ina festa da chant districtuala. Lur occurrenza na saja tuttavia betg da vesair sco concurrenza da quella. Anzi, ella procuria per il material per quella: En il center stettia vairamain la chanzun – betg il chor e l'interpretaziun.

In comité lumnezian prepara

L'uniun «LCR» ha publitgà l'atun vargà la nova concurrenza da cumposiziuns sin tut ils chanals. Fin ils 28 da favrer 2025 han cumponistas e cumponists gì la chaschun da sa participar, tenor Giusep Giuanin Decurtins, il responsabel per la concurrenza. Ils davos dus festivals han generà 82 chanzuns novas. Quantas ch'i vegn a dar al terz festival a Vella vegn a sa mussar l'october.

«Nus vulain puspè dar ina tribuna al stgazi da chanzuns», ha Clau Scherrer punctuà. El manegia ch'il segund festival da l'entschatta fanadur 2022 a Zuoz en l'Engiadin'Ota saja restà en fitg buna regurdientscha. I sajan stads trais bellezza dis, l'interess da visitadras e visitaders saja stà grond. L'uniun-purtadra «LCR» ha actualmain 139 commembras e commembers. Sper il president Clau Scherrer fan Giusep Giuanin Decurtins, Flavia Walder ed Iris Cadalbert part da la suprastanza.

Cun chanzuns per uffants

La radunanza generala ha gì lieu a Vella, damai ch'il terz festival vegn era ad avair lieu dals 3 fin ils 5 d'october.. Ina gruppa lumneziana organisescha quell'occurrenza. Da quest comité fan Silvana Caviezel, Remo Derungs, Alexi Nay e Martin Cabalzar part.

Il comité local ha preschentà il terz festival a la radunanza generala. La festa da la chanzun cumenza venderdis saira, ils 3 d'october, cun nov chanzuns novas per chors d'uffants. «Peppig-poppig», ha la responsabla Flavia Walder punctuà ch'i vegnia quella saira. Ils texts da las chanzuns han scolaras e scolars da la tschintg- e sisavla classa da las scolas Lumnezia, Castrisch e Glion scrit. L'enconuschenta band turitgaisa Silberbüx ha creà las cumposiziuns latiers.

Var 60 uffants chantan las novas chanzuns – i vegn ad esser ina gronda identificaziun cun la chanzun rumantscha.
Autur: Flavia Walder suprastanza LCR

Alexi Nay ha rapportà da las preparativas per il concert da rock e pop rumantsch che ha lieu la medema saira. En il center da quel vegnan la chantautura engiadinaisa Martina Linn ed il chantautur Mattiu Defuns a star.

Il chant avert cumenza l'atun

La sonda dals 4 d'october cumenza cun in chant avert per famiglias. Il suentermezdi vegn la concurrenza da cumposiziuns per las quatter spartas chor da dunnas, chor viril, chor maschadà e chor d'uffants ad avair lieu. Remo Derungs ha fatg attent al bloc da la sonda saira. La furmaziun ch'el dirigia, la Musica giuvenila Surselva concertescha lura ensemen cun il chantautur da country e rock Dario Hess. Ils giuvens musicants e las giuvnas musicantas sa legrian gia fitg sin quest concert da gala, ha Remo Derungs tradì. Sis titels dal musicist tuatschin, per exempel il hit «La veta biala» e novs arranschaments suna la MGS ensemen cun Dario Hess e sia band.

Podcast Noss chors

En noss archiv da musica èn da chattar nundumbraivlas registraziuns da chors - en spezial chors rumantschs e grischuns.

Ulteriurs audios e podcasts

Il Chor FCR

Al terz festival da la Chanzun Rumantscha (FCR) en Lumnezia sa represchentan betg differents chors sco quai ch'igl era stà il cas l'onn 2019 a Trun e l'onn 2022 a Zuoz. En il center stat la chanzun nova d'ina cumponista u d'in cumponist nunenconuschent. Betg l'interpretaziun è il coc dal festival, mabain la chanzun. Tgeninas da las 12 finalistas che gudogna l'onn 2025 a Vella decida ina giuria externa. La sonda suentermezdi a Vella vegni a dar in voting dal public – quel po pia medemamain eleger sias chanzuns preferidas da la concurrenza da cumposiziuns.

Per il festival vegn Clau Scherrer a manar in sulet chor da creschids e creschidas ch'ins pudess numnar Chor FCR. Per la producziun avant la giuria sa divida quel en furmaziuns da dunnas, d'umens e d'in chor maschadà. Quellas chantan mintgamai las trais finalistas da mintga categoria. Il Chor FCR interpretescha pia nov chanzuns. Per il chor da dunnas, il chor viril ed il chor maschadà furmà Clau Scherrer ina gruppa cun totalmain 40-45 persunas. Sco chor da tschep serva Cantus Firmus ch'il dirigent vegn a cumplettar cun glieud. Per las trais chanzuns finalistas per uffants servan ils dus chors d'uffants che Flavia Walder e Rilana Cadruvi mainan: il «Chor d'affons Surselva» ed il «Chor d'affons dalla vischnaunca Sumvitg».

Or da l'archiv:

Artitgels legids il pli savens