Siglir tar il cuntegn
video
In cor per animals: Maturanda tschertga soluziuns per spendrar chavrielins
Or da sil punct dals 29.06.2020.
laschar ir. Durada: 1 minuta 58 Secundas.

Tge metoda è la meglra? Scurrentar ansiels da chavriel sco lavur da matura

Ils purs e las puras en Engiadina èn per il mument plainamain vi da far fain, quai suenter ina perioda lunga da trid'aura. Onn per onn moran tschients ansiels da chavriel tras blessuras chaschunadas da las maschinas da segar, quai savens en ina maniera crudaivla. La maturanda, Valeria Largiadèr da S-chanf, vul chattar cun sia lavur da matura meds per impedir quai.

Puras e purs emprovan gia dapi onns da salvar chavrielins cun postar lenziels en la prada avant segar. Quai duai scurrentar ils animalets ed uschia salvar la vita ad els. In sistem simpel però betg effizient e cun quota da success mediocra.

Il sistem cun ina quota da success fitg auta è il salvament cun dronas cun cameras termicas. In sistem sviluppà en Grischun da la societad da chatschaders Tasna e che vegn duvrada dapi il 2019 en grondas parts dal Grischun. A maun da quest sistem han ins pudì salvar il 2019 448 chavrielins d'ina probabla mort en la maschina da segar.

Per Valeria Largiadèr èsi impurtant da chattar in sistem simpel ed effectiv nua ch'il pur n’è betg dependent d’in team cun drona. L’uffizi da chatscha chantunal sustegna las stentas da la giuvna maturanda.

audio
Ils differents sistems per salvar chavrielins
ord Actualitad dals 29.06.2020.
laschar ir. Durada: 2 minutas 46 Secundas.

Valeria Largiadèr conguala tschintg metodas:

  • Segar la saira avant ina giada enturn il prà
  • Glischs melnas che sbrinzlan
  • Stgellas che fan canera en il vent
  • Reflecturs cun odurs cunter chavriels
  • Glischs blauas che sbrinzlan e fan ramurs

video
bilantscha intermediara
Or da RTR dals 29.06.2020.
laschar ir. Durada: 55 Secundas.

Andament da l’experiment:

Avant che Valeria Largiadèr po cumenzar cun in’acziun da disturbi datti in sgol da controlla tras ils chatschaders cun la drona termica e notà quants ansiels da chavriel e nua che quels èn en il prà. In dals tschintg sistems vegn installà. Il di suenter, avant ch'il pur sega datti in segund sgol cun la drona per mirar quants ansiels ch'i ha ussa en il prà e per salvar quels.

Resultats intermediars

La stagiun da fain ha cumenzà tard quest onn, uschia che l’experiment ha cumenzà pir gist avant strusch in’emna. Perquai èsi memia baud per vegnir cun resultats. Ina bilantscha intermediara mussa però ch’ins ha chattà singuls ansiels en il prà tar mintgin dals sistems duvrads. Ils resultats tge sistem ch'è il pli effectiv vegn a savair la maturanda pir en in pèr emnas.

RTR actualitad 17:00

Artitgels legids il pli savens