Siglir tar il cuntegn

Esser queer en Grischun Acceptà u be tolerà?

Gian Marco Conrad e Jasmine Gianola raquintan, co ch'igl è da tutgar tar la communitad da LGBTQ+ e viver en Grischun.

Gian Marco Conrad da Zernez sa senta acceptà en la societad. Quai ha cunzunt era da far cun quai, che tuts enturn el hajan adina sustegnì el. Tranter 13 e 18 onns ha el fatg ses «coming-out» sco omosexual. L’emprim tar collegas e suenter tar ses geniturs.

Mia meglra collega ha reagì fitg bain, ella ha ditg: «Quai n'è nagin problem ti es anc adina la medema persuna.» Tar mes geniturs eri er uschia. Jau hai ditg a mes bab che jau na stun betg sin dunnas e lura ha el guardà sin mai e ditg: «Crais ti che nus na savain betg quai dapi daditg.» Quai era anc fitg legher.
Autur: Gian Marco Conrad 21 onns, da Zernez

Betg uschè in simpel start ha Jasmine Gianola da La Punt gì. Tar il coming-out da la giuvna da prest 18 onns ha ella survegnì pauca chapientscha, di ella.

Blers din: «La Bibla di na», «Quai n’è betg natiral», «Quai è curius», jau duai pensar um e dunna e betg um ed um, dunna e dunna u sai jau tge.
Autur: Jasmine Gianola prest 18 onns, da La Punt

L’Engiadinaisa s’identifitgescha cun queer ed il plus en la communitad da LGBTQ+. Pertge ella na vuless betg s’identifitgar cun ina orientaziun sexuala specifica. Ultra da quai è per ella il caracter d’ina persuna pli impurtant ch’il gener, e quai na sappian blers betg chapir. Perquai saja impurtant da declerar quai a las persunas, di Jasmine Gianola.

Igl è impurtant che las persunas emprendan d’enconuscher quellas chaussas e ch’ellas san, che l’orientaziun sexuala n'è betg ina decisiun, mabain insatge ch’è dapi la naschientscha.
Autur: Jasmine Gianola

Ignorar ed ir vinavant

Cun il temp ha la giuvna che fa la FMS a l’Academia Engiadina emprendì dad ignorar ils commentaris dad autras persunas. Sumegliant è quai era tar il giuven da 21 onns:

A mai èsi segir era gia vegni clamà suenter «Schwuchtla», ma ins sto ir enturn cun quai. U acceptas quai u das enavos.
Autur: Gian Marco Conrad

Ma savens na sajan quellas persunas era betg avertas avunda per in discurs e per tadlar in’autra opiniun che la atgna, din ils dus Engiadinais:

Glieud che ha da basegn da dir chaussas negativas sur da omosexuals u minoritads en general, là na renda quai gnanc da discussiunar. Pertge persunas che han il basegn da dir uschè insatge, èn restads enavos.
Autur: Gian Marco Conrad

Giavischs

Propi nauschas experientschas n'han omadus betg fatg pervi da lur orientaziun sexuala. Ma tuttina sentian els che l’acceptanza envers novas chaussas saja fitg pitschna en il Grischun, ed els giavischassan che la societad fiss pli averta e tractass persunas ord la communitad da LGBTQ+ egualmain sco persunas eterosexualas.

RTR actualitad 07:00

Artitgels legids il pli savens