L’uniun da salvament da chavriels ha publitgà l'entschatta d'avust las cifras davart il salvament d’ansiels. En l'entira Svizra hajan ins pudì salvar bunamain 5’200 ansiels-chavriel da las maschinas da segar, e quai cunzunt cun agid da dronas.
Sco che l'uniun ha communitgà, sajan quai bunamain 1'000 pli pauc che l'onn avant. Quest fatg haja era da far cun l’influenza da l'aura schletta da la primavaira. Uschia hajan tscherts purs betg pudì segar lur prada durant il temp dals ansiels-chavriel. Plinavant hajan las mammas chavriel mess ora lur pitschens en il guaud e betg sin ils prads bletschs. Quai po era Adrian Arquint, il manader da l'Uffizi da chatscha dal chantun Grischun, confermar.
Daco salvar ansiels-chavriel sch'ins sajetta els d’atun?
Adrian Arquint fa cler: La chatscha ed il salvament, quai èn duas chaussas differentas. Il salvament duai esser in servetsch da las organisaziuns da chatscha als purs – ed a la fin finala era als ansiels-chavriel. Total ha il chantun grischun pudi salvar 487 ansiels-chavriel – 33 pli pauc che l'onn avant.
L’uffizi da chatscha e pestga na s’orienteschia dentant betg vid cifras totalas. Al team enturn Adrian Arquint èsi pli impurtant d’impedir la dolur dals animals.
Quai fa adina senn, sch'ins vegn ad impedir ch'in animal sto patir.
Tschella vart saja lura la chatscha sco tala, nua ch'i giaja propi da regular il dumber effectiv en mintga vegliadetgna. Quai capita surtut per evitar donns vid la cuntrada ubain ils guauds. I va dentant er per impedir accidents d'enviern. Quels dettia surtut tar animals giuvens.