La raschun principala ch'igl è l'emprima part da la chatscha vegnì sajettà pli pauca selvaschia è l'aura, uschia il manader da l'Uffizi da chatscha e pestga dal Grischun Adrian Arquint. La tschajera dals emprims dis hajan impedì la vista. Suenter saja la selvaschina lura forsa vegnida spaventada in zic e cun la bell'aura sa retratga. Uschia almain las emprimas tendenzas or da las regiuns. En spezial saja la chatscha da chavriels stada plitost mala. Er pli paucs tschiervs che l'onn passà en vegnidas sajettadas. La chatscha da chamutschs però saja stada in zic meglra.
Buna chatscha en il Puschlav - main buna en il Grischun Central, Cuira e Scanvetg
Spezialmain pauca preda hajan chatschadras e chatschaders en la regiun da Cuira, en il Scanvetg ed er en il Grischun Central fatg. Meglra chatscha haja dà en il Puschlav. Là saja er la chatscha sin tschiervs stada buna. Er buna saja la chatscha sin taurs da curuna stada. Quella ha gì lieu sco gia l'onn passà durant trais enstagl da mo dus dis. Tenor emprimas cifras ch'Adrian Arquint ha retschavì ord las regiuns sajan bun 30 tschiervs da curuna vegnì sajettads.
Chavriels flaivels
Chatschaders e guardiaselveschinas hajan percurschì ch'i dettia quest onn pli paucs chavriels ch'ils onns passads. Blers sajan morts durant il dir enviern e la stad sitga. Plinavant sajan quels chavriels ch'èn denturn er pli flaivels. Ins stoppia uss spetgar giu enfin la fin da la chatschà e lura analisar sch'ins stoppia prender mesiras per proteger ils chavriels. Tut tenor fissi pussaivel ch'i na dettia quest onn nagina chatscha speziala sin chavriels.
RR actualitad 12:00