Dus facturs èn centrals per ils custs bass en il Grischun, tenor Markus Haltiner da l'Uffizi da migraziun chantunal. Per l'ina vegnan ils requirents d'asil tgirads da collavuraturs dal chantun e betg da fatschentas externas. Quai saja pli favuraivel. Per l'autra èn las uschenumnadas «structuras collectivas» decisivas. Tras quellas vegnan requirents d'asil en centers pli gronds sco per exempel a Laax, e betg en abitaziuns singulas che custan dapli.
Reservas duain restar en il sectur d'asil
Las reservas duain gidar da finanziar il center per l'emprima registraziun da requirents a Meiersboden. Ultra da quai vesi il mument ora uschia sco sch'il deficit en il sectur d'asil muntass il 2016 circa 210'000 francs. Era quels duain vegnir pajads ord las reservas, di Markus Haltiner.
Reservas n’èn betg liadas
Las reservas ord il sectur d'asil n'èn dentant betg liadas. Quai vul dir ch'il Cussegl grond pudess per exempel decider da duvrar ils 8,2 milliuns francs en auters secturs.
RR actualitad 17:00