Curt e concis
- Las medias rumantschas duain en l'avegnir collavurar pli stretg.
- Las publicaziuns digitalas duain survegnir dapli impurtanza.
- Lavuratoris publics en las regiuns duain mussar ils basegns da la populaziun davart las medias rumantschas.
Per garantir er en futur als Rumantschs e las Rumantschas ina purschida da medias adequata ha la Lia Rumantscha cun ses secretari general Martin Gabriel tschertgà il contact cun ils editurs e schefredacturs da La Pagina da Surmeir, La Quotidiana, Posta Ladina/Engadiner Post e RTR. Ad in inscunter communabel dal venderdi passà han ils schefredacturs accentuà, ch'els veglian metter en il futur dapli pais sin la collavuraziun tranter las differentas medias rumantschas. En pli vesan els la necessitad da publitgar dapli en moda digitala. Ils aspects surregiunals en las medias rumantschas èn tenor ils schefredacturs da gronda valur ed els deplorassan sche quels giessan a perder.
Preparar il terrain per l'avegnir digital
Il project «Medias rumantschas 2019» da la LR vul formular ina strategia per la spierta futura dals meds da massa rumantschs. Martin Gabriel che maina il project è persvas ch’i dovra ina strategia cun ina purschida drizzada vers il futur. «La sfida è da chattar ina via per ademplir dad ina vart il basegn actual per gasettas stampadas, senza tralaschar da l’autra vart da preparar il terrain per l’avegnir digital», manegia Martin Gabriel.
La tenuta da RTR ch’è fermamain pertutgada dal svilup digital è clera. Ladina Heimgartner, directura RTR, di tar questa dumonda: «Nus essan fitg interessads da participar al project da collavuraziun e da sviluppar da cuminanza la basa che pussibilitescha a Rumantschas e Rumantschs da vegnir infurmads er en il futur en lur linguatg. La plazza da medias grischuna sto collavurar pli fitg en futur per mantegnair sia diversitad en favur dal public.»
Lavuratoris publics en las regiuns
En tge furma, quantas giadas, sin palpiri e/u en la rait e da tgi che per exempel ina gasetta rumantscha vegn edida en il futur èn tenor Martin Gabriel dumondas che basegnan anc bleras discussiuns. En il rom dal project «Medias rumantschas 2019» èn previs era lavuratoris publics che han lieu questa primavaira en las regiuns rumantschas. Uschia ha in e scadin la pussaivladad da participar activamain a las discussiuns davart l’avegnir dals meds da massa rumantschs.
Künzler: «I dovra anc gasetta sin palpiri»
Per ils proxims 5-10 onns saja quai impurtant d'avair las medias era sin palpiri. D'ina vart perquai che lecturas e lecturs actuals spetgian quai. Da l'autra vart però era, perquai ch'in studi haja mussà che giuvens legian era gasettas, sch'ellas sajan accessiblas, di il professer per schurnalissem a la HTW Mathias Künzler.
RR novitads 14:00