Istorgias, fatgs e cifras - Hans-Peter Willi, emploià da protocol en la «Maison Suisse»

«Maison Suisse» entamez la citad da Paris

La «Maison Suisse», la chasa svizra durant ils gieus olimpics (24-7 fin 11-8) ed ils paralimpics (27-8 fin 8-9) a Paris, sa chatta en il curtin da l’ambassada svizra, en il cor dal 7avel «Arrondissement». Betg lunsch davent dal Hôtel des Invalides porscha questa chasa naziunala temporara in lieu da scuntrada cun diversas activitads, che preschenta la Svizra e lur diversitad.

Bun 30 persunas lavuran en questa chasa svizra, tranter els Hans-Peter Willi oriund da Mels che viva dentant a Sagogn. El ha tranter auter lavurà durant 42 onns en il servetsch diplomatic, quai sin l’entir mund, da New York fin a Shanghai. En la «Maison Suisse» a Paris è el uss emploià da protocol.

L’entrada tar la «Maison Suisse» maina tras la gronda porta cotschna da l’ambassada svizra en Frantscha. Davos questa idea originala stat il giavisch, da celebrar l’amicizia franzosa-svizra e da pussibilitar inscunters surprendents, durant ch’i vegn il medem mument er purschì al public in eveniment singular.

«ladunna» – musica rumantscha a Paris

Grond’onur per Chiara Jacomet. La chantadura da Rabius ha dastgà sa preschentar cun sia band «ladunna» sin la tribuna en la Maison Suisse, la chasa svizra als gieus olimpics a Paris che sa chatta en il curtin da l’ambassada svizra en il center da Paris. Las duas musicistas da la band «ladunna», Chiara Jacomet e Momo Kawazoe, han durant bun in'ura represchentà musicalmain la Rumantschia en la chapitala franzosa. Per «ladunna» è quai in ulteriur punct culminant en lur anc giuvna carriera. Avant in onn aveva Chiara Jacomet dastgà dar concert a l’Openair Lumnezia.

Impressiuns da «ladunna» en la Maison Suisse a Paris

Fatgs e cifras dals gieus olimpics a Paris

Paris organisescha questa stad – suenter il 1900 ed il 1924 – per la terza giada gieus olimpics. Dals 26 da fanadur fin ils 11 d’avust s’inscuntran passa 11’000 atletas ed atlets da passa 200 naziuns en la chapitala franzosa. La Svizra ha nominà 128 sportistas e sportists, tranter quels èn quatter dal Grischun.

Cumbattì vegn per 329 sets da medaglias en 32 geners da sport. Per l’emprima giada è er il «breaking» – in stil da saut era enconuschent sco «breakdance» ( Video: Breakdance a Cuira ) – ina da las disziplinas dals gieus olimpics. Mintgamai 16 atletas ed atlets, B-Boys e B-Girls, sautan in’encunter l’autra. Ina giuria da nov persunas valiteschan sis criteris: creativitad, persunalitad, tecnica, variaziun, execuziun e musicalitad. In'autra premiera als gieus olimpics a Paris è ch'umens pon per l’emprima giada far part al nudar sincron.

Premiera sin la Seine

Auter ch'usità n’ha la festa d’avertura betg lieu en in stadion mabain sin la Seine, il flum che traversa Paris. Las delegaziuns vegnan a defilar sin passa 100 bastiments davent la Pont d’Austerlitz 6,5 km sper ils monuments sco il Louvre u la catedrala Notre Dame enfin davant la Tur d’Eiffel. Ils organisaturs spetgan circa 600’000 aspectaturas ed aspectaturs.

Concurrenzas davant culissa impressiunanta

Il slogan uffizial dals gieus olimpics a Paris è «Games Wide Open» e sa basa sin il concept da transfurmar la chapitala en in’arena da sport sut tschiel avert. Perquai han bleras disciplinas lieu davant ina culissa impressiunanta. Skateboard, BMX, basketball e breaking han per exempel lieu sin la Place de la Concorde enturn l’obelisc cun il spitg dorà, beachvolleyball vegn giugà davant la Tur d’Eiffel ed en il parc dal chastè da Versailles mussan las chavalieras ed ils chavaliers lur inschign.

Ma betg tut las concurrenzas han lieu a Paris. Blers gieus da ballape han per exempel lieu en differentas citads da la Frantscha, a Marseille han lieu las concurrenzas da navigar a vela ed a Tahiti – passa 15’000 km davent da Paris – cumbattan las surfistas ed ils surfists per medaglias.