Mussar fotografias ni films dad insatgi en ina situaziun penibla, ni far in chat ch'ha en mira ina persuna, sco p.ex. «tuts encunter Fadri», quai è cybermobing.
Nagin lieu da retratga
Sche cybermobing capita, han las unfrendas praticamain nagin spazi da sa retrair. Era sch'ellas èn a chasa e sa enserran en chombra, en la rait vai adina vinavant. Betg pli duvrar ils meds digitals na schlia betg la situaziun, baud ni tard as vegn tuttina puspè confruntà.
Ponderar bain
Sche uffants ni giuvenils raquintan a lur geniturs da mobing èsi tenor Marco Massarini, lavurer social da scola a Cuira, fitg impurtant da betg surreagir. Ins duess tadlar tiers al uffant, e ponderar bain ils proxims pass. Confruntar quels che tentan l'uffant u era gist ils geniturs da quels saja cuntraproductiv. Sch'insatgi s’accorscha ch’igl capita insatge che n'è betg en urden, èsi impurtant ch'er quella persuna di che quai n'è betg en urden. Quai saja fitg impurtant per ils pertutgads, che auters mussian solidaritad cun els, di il lavurer social da scola. Per part giaja ditg fin ch'ina unfrenda dumonda per agid ni raquinta ad insatgi da quai.
Sch'in cas da mobing è avant maun, èsi impurtant da restar calm e ponderar bain ils proxims pass. Surreagir è cuntraproductiv.
Sensibilisar
Per ils geniturs è impurtant da sensibilisar lur uffants e discurrer davart il diever da medias socialas. Il spazi virtual na saja betg in spazi senza reglas. Quai ch'ins giess ad insatgi en fatscha quai as possia er dir en la rait. I vala las medemas reglas sco tar l'inscunter persunal. Er en scola vegn la cumpetenza da medias adina puspè tematisada, quai è fitg impurtant perquai che blers e bleras han pli paucas retegnientschas da dir insatge nausch en in chat ni en il spazi virtual.
I na gida betg da chalar da duvrar medias socialas, cybermobing na chala betg simplamain uschia. L'unfrenda vegn en autra moda e maniera tuttina confruntada cun il mobing.
