Intgins dals Fränzlis da Tschlin èn asmatichers e perquai stads tar il medi, la chantadura Corin Curschellas cumenza a dissegnar, l'actur Lorenzo Polin ha pers passa 20'000 francs entaifer paucs dis. La Chasa Editura Rumantscha sa fa però paucs quitads finanzials, entant ch'il center d'art contemporan Nairs a Scuol sa dumonda: «co vinavant?»
Dapi intgins dis sa chatta la Svizra en il modus extraordinari. E cunquai er la cultura. Nus avain rimnà emprims statements ord la cultura grischuna anc avant ch'il mund cumenza a s'ordinar da nov. Las vuschs na pudessan betg esser pli differentas – ellas sa movan tranter desperaziun, speranza e ferms appels per alternativas a noss sistem economic e social.
Litteratura
En ses nov roman «Innozenz» porta l’autur Gion Mathias Cavelty ils lecturs sin ina descensiun absurda en ils enfierns. Chatta l’inquisitur dal papa la chavazza da l’emprim uman? E tge capita sche betg umans legian cudeschs, ma cudeschs umans?
Tip persunal
El era «l'enfant terrible» da la Televisiun svizra en ils onns novanta: Frank Baumann. Cun sia emissiun satirica «Ventil» ha el chatschà inqual aspectatur ord ils canapés en stiva. Noss tip cultural, spezialmain adattà a lungs dis en chasa, sblundregia l'archiv dal «Ventil», in relict d'in temp cura che nagin discurriva anc da «political correctness». Ins è tentà da dir: «tge cletg».
