Schletta luna? «Pfff», «pfff» e tut è puspè bun! Pertge il spray da buna luna funcziuna propi, sincerescha Zoë Schurter. Ella è scolasta ed inschigniera da l'ambient e lavura sco pedagoga en il museum Retic. La receptura per quest spray è en mintga cas fitg simpla. «Quai èn be differentas odurs sco pign e bergamotta ch'ins maschaida cun vodka ed aua en ina pitschna buttiglia», explitgescha ella. Il vodka haja l'avantatg ch'el conservia las ingredienzas senza avair in agen fried. Quella mixtura pon ins lura sprizzà cun in vapurisader en l'aria. E curt suenter hajan ins gia buna luna, manegia ella cun in surrir. «Quai pon ins adina duvrar.»
Jau vi avrir ad els il mund per esser fascinads d'in tema.
Che quest spray funcziunescha propi declera ella cun ils divers studis ch'i dat davart l'influenza dal guaud sin l'uman. Ed ella sa referescha sin la teoria che plantas en il guaud dattan giu diversas odurs. «I dat ina massa studis che din ch'ils umans èn pli sauns e pli ventiraivels, sch'els passentan mintga di ina mes'ura en il guaud».
Emprender activ ed attractiv
Mussà gia co igl è precis da far in tal spray da buna luna ha Zoë Schurter en in curs da MINT (matematica, informatica, scienzas natiralas e tecnica) ch'ella ha dà a Flem ad uffants interessads. Igl era in curs nua ch'els han fatg communablamain products da cosmetica or da la natira.
Ed i n'è betg il sulet curs ch'ella dat en il rom da quella purschida da la fundaziun «gate2science». Uschia emprova ella da fascinar ils uffants adina puspè per las pli diversas tematicas or da las scienzas natiralas. Quai cun far las pli differentas dumondas sco per exempel: Daco noda glatsch en l'aua? E tge succeda precis sch'ins metta sal sisur? Co sgola in eroplan e co ina rachetta? Pertge udin nus trasora insatge, schegea ch’igl è tut ruassaivel enturn nus? Ha la glisch ina colur? E sche gea, tgenina?
Per ch'ils uffants pon emprender a moda attractiva, sez vegnir activs e far uschia lur atgnas experientschas, porscha ella tar mintga curs ch'ella dat adina er blers experiments. «Auter ch'en scola na ston ins betg far tut quels posts ch'jau hai preparà, mabain ins dastga tenor gust ir tar in experiment e lura er star pli ditg tar quest post», manegia la scolasta e pedagoga da museum. «Uschia pon els emprender ed experimentar quel tema a moda e maniera fitg activa».
Ils uffants fan quai u persuls u en gruppa. Ella è là per gidar e respunder dumondas. «I po er esser per part in zic dad aut e forsa era in zic caotic», conceda ella cun in surrir. «Dentant quai dastga gea era esser.» Sia finamira tar tut quels curs ch'ella dat è d'avrir als uffants il mund per esser fascinads d'in tema.
Mo raquintar n'è betg uschè interessant
Sper ils curs a Flem, dat ella vinavant savida ad uffants er cun agens meds d'instrucziun. Uschia ha ella per exempel sviluppà per la fundaziun «Simply science» in med d'instrucziun da chemia per la scola primara. In med che duai far pli palpabel ina tematica grazia ad ina boxa cun experiments e figls da lavur en classa. «Nus empruvain da far qua adina la relaziun tar insatge ch'ils uffants enconuschan gia or da lur vita da mintga di», explitgescha Zoë Schurter il concept da quest med d'instrucziun.
Zoë Schurter ha 44 onns e lavura actualmain sco pedagoga al museum Retic a Cuira. Là fa ella tranter auter guidas atras las singulas exposiziuns. Cun l'exposiziun «500 onns Stadi liber da las Trais Lias» è ella per l'emprima giada er co-curatura d'ina exposiziun.
Sper sia lavur sco pedagoga da museum fa ella anc bleras autras chaussas ch'han da far cun intermediar cuntegn e dar vinavant savida. Sper dar curs da scienzas natiralas ad uffants a Flem, sviluppar meds d'instrucziun e scriver text tecnics, fa ella er anc excursiun en la natira per declerar a giuven e vegl nossa botanica.
Creschida si è Zoë Schurter a Tersnaus cun ses geniturs e ses dus frars Mario e Nino. Suenter la matura a Cuira è ella ida a Turitg per far il diplom da scolasta primara. Pli tard ha ella era anc studegià scienzas da l'ambient. Quest studi ha ella terminà cun far il Bachelor. Uschia ch’ella è ussa scolastas primara, pedagoga da museum ed inschigniera da l'ambient.
Zoë Schurter stat cun sia famiglia a Trin. Ella ha trais uffants ch'èn tranter 9 e 15 onns. Fitg gugent va ella a saltar. In hobi ch'ella fa ina giada l'emna er per sa recrear da la lavur.
Cumenzà a sviluppar sezza meds d'instrucziun ha ella perquai ch'ella crai ch'i n'è betg uschè interessant, sch'insatgi stat mo davant e raquinta simplamain il cuntegn. Quai haja ella percurschì durant il temps ch'ella gieva anc sezza a scola. «En quels muments ch'jau hai propi era emprendì insatge, hai jau fatg mezza la chaussa», sa regorda Zoë Schurter. Ella è creschida si a Tersnaus ed ha fatg la matura a Cuira. Quest pudair far sez las chaussas per emprender il cuntegn, emprovia ella uschia da purtar dapli er en scola.
Jau chat che lavurar è er insatge bel.
E tar da quellas lavurs n'importa quai er betg ad ella sch'i renda u betg. Pertge sch'insatge fa plaschair ad ella, lavura ella gugent er dapli. Ella haja adina lavurà bler. E chatta che lavurar è era insatge bel. «Sch'igl è insatge che vegn dal cor u ch'ins sa fa en ch'auters han er plaschair vidlonder, lura renda quai gea era», dat ella d'entellir.
Er cun requisitas da la tatta
Principalmain lavura la mamma da trais uffants dentant sco pedagoga dal museum Retic a Cuira. Ed era qua intermediescha ella ils differents cuntegns a las visitadras e visitaders cun laschar tutgar e laschar far sez las chaussas. Insatge che n'è dentant betg uschè simpel en in museum cun objects ch'ins na duess betg tutgar en, manegia Zoë Schurter. E perquai lavura ella bler cun requisits tar sias guidas atras las singulas exposiziuns dal museum. Auter ch'ils objects originals, dastgan quels requisits er isar u perfin rumper durant ch'ellas vegnan duvradas da las visitadras e visitaders.
Il fundus da requisits al museum Retic è tenor ella en mintga cas fitg grond. Bleras da sias requisits ha ella da la tatta. Igl èn chaussas ch'ella aveva prendì tar ella a chasa suenter la mort da sia tatta. Chaussas ch'eran tar ella er simplamain en stgaffa e ch'ella era gia sa dumandada tge ch'ella fetschia pomai cun tut quai. «E lura fa quai ussa tant pli grond plaschair sch'jau dovrel quels objects, quellas chaussas en las guidas», manegia Zoë Schurter. «Forsa rumpa er ina giada insatge. Dentant per ina massa uffants èsi forsa gest quest punct da contact che resta en memoria.» Pertge sia finamira è che mintgin che va or dal museum Retic po almain sa regurdar vi dad insatge da sia visita.
«Betg gia puspè en il museum»
Co far quai che tut las persunas che vegnan en il museum emprendan era insatge, è per ella en mintga cas ina da las pli interessantas dumondas da sia lavur. Uschia vai tranter auter er per guardar sin tge ch'ina persuna mira sco emprim cura ch'ella vegn per l'emprima giada en ina stanza u er nua ch'ella va sco pli emprim. Insatge ch'è bain fitg different sco ella ha adina puspè pudì constatar en tut quels onns ch'ella lavura. E perquai èsi tenor Zoë Schurter er impurtant da porscher mintgamai differents puncts da contact.
Per testar quels puncts da contact vegnan mintgatant er ses trais uffants en acziun. Dentant sajan quels gia stads bleras giadas en il museum, uschia ch'els hajan magari era avunda da quellas exposiziuns e manegian lura: «Betg gia puspè en il museum.»
Sper dumandar direct tge ch'interessa d'ina exposiziun, èsi tenor la pedagoga da museum Zoë Schurter er bler da simplamain observar la glieud e da mirar nua ch'ella va u tge ch'ella dumonda durant ina guida. Insatge che mussa fitg bain ad ella, nua che l'interess da la glieud che vegn en in museum è la fin finala.
Fascinar per sez vegnir activ
La sfida d’ozendi saja da savair tge ch’è propi real e tge ch’è impurtant, constatescha ella. Pertge la savida sappian ins en il mund d’ozendi simplamain mirar suenter. Perquai vul ella dar vinavant la savida per ch’ils uffants ch’emprendan insatge, sappian er propi decider cun resguardar ils arguments sch’insatge po esser u eba betg esser uschia. «En il temps d’ozendi ston ins chapir sistems e forsa era relaziuns tranter differents sistems», concluda ella. «E quai treneschan ins, sch’ins fa sez e sa er empruvar ora sez.»
En il cas ideal grategia quai da fascinar insatgi per in tema cun laschar vegnir insatgi sez activ e laschar empruvar ora el. Uschia che quella persuna fa lasuenter era sezza retschertgas tar in tema. Che quai na grategia a Zoë Schurter bain betg tar tuts e tuttas, è cler ad ella. Dentant crai ella ch'i grategia anc savens ad ella da pudair fascinar la glieud per in tematica.
Na sa senta betg pli pauc impurtanta
Cunquai ch’ella stat a Trin e lavura a Cuira vesa ella adina puspè er ses frar giuven Nino Schurter che stat a Cuira. Lur relaziun descriva ella sco tut normala: «Sco quai ch’igl è tranter fragliuns ch’han omadus uffants». E cunquai che ses fegl giuven saja prest en la medema vegliadetgna sco la feglia da ses frar Nino ed omadus uffants fetschian gugent tramagls in cun l’auter, sa vesian els era uschia pli stedi.
D’avair in frar renumà ch’è adina puspè er en las medias è per Zoë Schurter insatge tut normal: «El è gea in carstgaun sco tut ils auters era.» Las memorias ch’ella haja per exempel vi dad el, saja quai sco uffant u era d’autras parts da la vita, n’hajan gea da far nagut cun esser renumà. Bain cler vegnia er ella gnervusa sch’i vegnia cnap per ses frar en in cursa da mountainbike. Ed ella sa legria era per ses frar, sch’el vegnia da cuntanscher sias finamiras.
Er sche ses far è renumà, n'è ella mai sa sentida pli pauc impurtanta. Lur geniturs hajan adina ditg che mintgin dad els trais haja in’autra via e che mintgin dovria era insatge auter. «La differenza è simplamain uschia che mes frars n’è betg gnervus sch’jau hai in referat u ina guida en il museum», constatescha Zoë Schurter. «Pertge els na san betg cura che quella guida u quest referat è.» Sche ses frar Nino giaja dentant cun velo e la cursa vegnia er emessa en la televisiun, lura sappian quai er tuts. E natiralmain dettia quai lura in’autra paisa a quai che Nino fetschia. «Dentant jau sai e sent gea era che mes geniturs èn loschs da nus trais.»