(sursilvan)
Jeu sun ateist. Quei vul dir: Jeu creiel buc en Diu. En negin. Quella decisiun hai jeu priu per mei avon in pèr onns. Per l’ina vi jeu buca sesuttametter a quei sistem da cardientscha e religiun cun sias autoritads. Per mei ein quellas responsablas per dapli discriminaziun e conflicts che quei ch’ellas nezegian propi enzatgei. Da l’autra vart vi jeu buca sesuttametter ad ina ductrina che perscriva co ch’jeu duess il meglier pusseivel viver mia veta. Jeu vi untgir quei squetsch. Esser libers. Fetg sempel.
Ch’aschi’ina veta, sco atheist, ei denton buca pli sempla – quei haiel jeu realisau ils davos onns pli e pli fetg. Ei dat numnadamein dis che jeu cartess fetg bugen en in Diu. Quei ei da quels dis nua che la tema en mei crescha. Nua ch’jeu sedamondel: Vai jeu propi s’inscret per il dretg studi? Tonschan ils daners insumma aunc per il proxim semester? Tgei fetsch jeu, sche mia professiun futura plai gnanc a mi? Tgei plai insumma a mi? Tgei dess jeu lu insumma far el futur?
Quei ei da quels dis nua che la tema en mei crescha. Nua ch’jeu sedamondel: Vai jeu propi s’inscret per il dretg studi? Tonschan ils daners insuma aunc per il proxim semester? Tgei fetsch jeu, sche mia professiun futura plai gnanc a mi?
Quei ein lu da quels dis nua ch’ei smacca. Nua ch’igl ei ina certa peisa sil pèz ed il fladar vegn pli grevs e las respiradas pli cuortas e las notgs pli malruasseivlas. Tut vegn memia bia e l’olma entscheiva a seretrer sco la glimaia el dacasa.
Jeu mass lu bugen en baselgia, envidass ina candeila e fagess in’oraziun. In’oraziun nua ch’jeu savess semplamein deponer tut il ballast tier in tutpussent ni ina tutpussenta e haver la fidonza che tut vegni bien. Ch’ei vegn sco ei vegn e che zatgi si leu ha las hottas entamaun e meina il tschef ella dretga direcziun. Denton na – saiel jeu deplorablamein buca. Co er? Co duess jeu mo era crer en l’existenza dad in Diu, sche quella ductrina sbaglia perfin da declarar co il mund ei vegnius scaffius. Tgei resta alura aunc?
Il filosof Marx haveva detg che religiun seigi opium per il pievel. Quei citat tucca tenor mei perfetg la noda. E quei manegel jeu uss gnanc en in senn negativ. Opium quietescha. El pren las temas e gie, en in cert senn distracta el era dalla realitad. Aber quei ei gie ina ni l’autra gada er egal.
Tgei ei denton miu opioid sch’jeu creiel buc en Diu? Jeu sai buca ei. Pil mument resta nuot auter che da zappitschar da quels dis tras la stiva e tedlar dad ault Pascal Gamboni. El ha numnadamein detg – il giavel tema la musica.