Robert Nesta Marley, il pli grond musicist da reggae è naschì ils 6 da favrer 1945 a Jamaica e mort ils 11 da matg dal 1981 cun be 36 onns. Per il mund da musica è el però ina icona e bleras da sias chanzuns èn daventadas semperverds: «Could you be loved», «No woman, no cry», «Is this love», «Jamming» ubain «Exodus».
Marley, il retg dal reggae
Gia al cumenzament dals onns 60 ha el ina band, «Bob Marley & the Wailers» ensemen cun Peter Tosh e Bunny Wailer. Els han er in pèr hits a Jamaica. Il 1967 cumpona Marley «Stir it up», ina chanzun d’amur per sia dunna Rita, ed ils Wailers registreschan la chanzun sco single, che cumpara il 1973 sin lur disc «Catch a Fire». Per Marley è quai ses emprim hit internaziunal ed il cumenzament d’ina carriera grondiusa sco protagonist principal dal reggae jamaican.
Sia musica è però adina er messadi e sias chanzuns han er influenza sin vita ed abitants da Jamaica – ella resplenda ses engaschament politic e social, sco per exempel la chanzun «Exodus» ch'è ina proclamaziun. Jamaica cun sia gronda populaziun cun ragischs africanas aveva quella giada in moviment fitg popular: Ils rastafaris, che sa referivan sin l’imperatur Haile Selassie da l’Etiopia, eran da l’avis ch’els stoppian returnar en Africa, quasi in exodus biblic en lur terra sontga, e che Jamaica saja lur «Babylon», lur lieu d’exil sfurzà. El è stà persuna d’identificaziun e l’emprim superstar dal terz mund – ed era er conscient che sia mistificaziun era ina part da ses success.
Jachen Prevost discurra davart Bob Marley
Cun sustegn da Chris Blackwell e ses label da musica «Island Records» daventa Bob Marley enconuschent sin tut il mund. A Jamaica emprova el d’avischinar las posiziuns las duas partidas politicas che cumbattan perfin cun milissas armadas en ils ghettos da Kingston. En quel temp datti però ina emprova d’assasinat e Marley vegn blessà.
El participescha tuttina al concert «Smile Jamaica» ed el cloma ils dus manaders adversaris, Norbert Manley ed Edward Seaga, sin il palc e quels sa dattan il maun. La situaziun na vegn però betg megliera e Marley va il 1977 en l’exil a Londra per cuntinuar sia lavur e per registrar discs sco «Exodus», «Kaya» ed «Uprising». Fin tar sia mort venda el sur 75 milliuns portatuns.
Marley mora cun be 36 onns
Il 1977 survegn el la diagnosa da cancer da la pel, e la malsogna sa derasa. Ils 23 da settember 1980 fa el ses ultim concert ed in mez onn pli tard mora el a Miami. Cun la mort da Marley sa sminuischa plaun a plaun er l'interess per il reggae, però bleras melodias restan semperverdas.
Per il 75avel da Bob Marley vegn annunzià in disc commemorativ cun versiun spezialas da sias chanzuns, tocs live e material anc betg publitgà or da la collecziun privata da sia famiglia. E per la chanzun «Redemption Song» ch’è cumparì avant 40 onns datti in video dal tuttafatg nov.
RTR actualitad 06:00