Da temp en temp preschenta l'Artg musical in instrument u ina gruppa d'instruments. Per questa giada avain visità il musicist Robert Grossmann a chasa. L'amatur d'instruments a corda ed instruments da trair preschenta a nus trais instruments: la mandolina, la lauta e la ghitarra baroca. El è er in collecziunader e posseda pliras mandolinas e pliras lautas ch'el mussa er en ils videos. El è propi l'expert per quests instruments che vegnan er preschentads cun blers exempels musicals.
Mandolina
La mandolina è in instrument da trair (Zupfinstrument) enconuschent dapi il 17avel tschientaner. Ella tutga a la famiglia da lautas ed i dat duas furmas da construcziun fundamentalas:
- la mandolina classica, er numnada la mandolina neapolitana ha in corpus en furma da cuppa
- la mandolina platta (Flachmandoline) che ha in corpus plat u cun in lev arvieut.
Las pli bleras mandolinas han quatter cordas dublas, accordadas en quintas sco tar las violinas cun ils tuns g – d' – a' – e'. I dat er uschenumnadas mandolas ch'èn accordadas pli bass cun ils tuns G – d – a- e'. La mandolina vegn sunada cun in plectrum, pli baud er cun in cost da la plima. Ins po far accords u tuns singuls. Pervi da sia grondezza è la mandolina fitg adatta per uffants.
Il temp baroc han cumponists sco Antonio Vivaldi, Carlo Arrigoni, Domenico Scarlatti e Johann Adolf Hasse scrit musica per mandolina, pli tard era Ludwig van Beethoven e Wolfgang Amadeus Mozart. Ins po dentant sunar bunamain mintga stil da musica cun la mandolina (folk, pop, rock e musica classica). Ina tecnica particulara da sunar la mandolina è il tremolo.
Lauta
La lauta è per dir uschia la mamma da la mandolina. Il num deriva da l'arab, e munta tant sco «lain». Igl è in instrument probabel dal 10avel tschientaner e cura ch'ils arabs èn vegnids en l'Europa han els era «importà» la lauta. L'instrument è in dals vegls instruments a corda. La lauta ha fin 13 cordas dublas, las emprimas cun tuns unisono, lura intginas cordas dublas accordadas en octavas e l'ultima è ina corda singula, l'uschenumnà chantarel. Fin la fin da 15avel tschientaner han ins sunà en l'Italia be lautas cun tschintg cordas dublas. Davent l'onn 1600 han ils lura mess vidlunder dapi cordas dublas. Enturn l'onn 1720 han ins lura schlargià ils tuns fin a 13 cordas dublas.
Sco la mandolina vegn er la lauta sunada cun in plectrum, pli baud cun in cost da la plima. Pli tard han ins dentant adina sunà pli savens la lauta cun la detta, per regla cun il polisch ed il det mussader.
Er ina chaussa speziala da la lauta è l'ornamentaziun da la rosetta (la rusna sut las cordas). Davent il 17avel tschientaner han ins er cumenzà da prolungar il culiez e per part er cun in segund «register» da cordas. Quai èn lura las teorbas.
La lauta è in zic sco il clavazin. Ins suna la melodia e l'accumpignament ensemen. En spezial durant il temp da la renaschientscha era la lauta in instrument solo, d'accumpignar u er da sunar per sautar ed era lura gist usche populara sco ozendi tar nus la ghitarra. En la Chesa Planta a Samedan exista in manuscrit ch'il giuven Johann da Salis ha sunà la lauta, che ses bab ha cumprà per el ina lauta da Venezia ed er paja ad el uras da lauta.
Davent il 19avel tschientaner ha la lauta pers l'attracziun, ella vegniva strusch pli sunada ed er novas cumposiziuns hai strusch dà pli.
Ghitarra baroca
La ghitarra baroca è pli pitschna che la ghitarra che nus enconuschain ozendi, ella ha damain cordas (be tschintg) e las cordas èn dublas (sco tar la lauta e la mandolina). Trais cordas dublas èn accordadas en octavas e las ulteriuras èn accordadas unisono en ils tuns a – d' – g' – h' – e''. La construcziun da la ghitarra baroca è pli pauc stabila che quella d'ina ghitarra odierna. L'instrument preschenta atgnamain in svilup da l'instrument «ghitern». Envers la fin dal 18avel tschientaner è la ghitarra baroca sa midà adina pli fitg en direcziun da la ghitarra moderna cun sis cordas singulas.
En la Svizra n'era la ghitarra baroca betg uschè derasada. L'instrument tutgava en spezial als mercenaris ch'eran en servetsch en auters pajais.
Tadlai nossas pli novas registraziuns, intervistas cun cumponists ed istorgias da davant e davos ils palcs da concert.
Per pudair abunar quest podcast duvrais Vus ina software cumpatibla cun podcast u ina app. Sche Vossa app n'è betg en la glista sura, lura pudais copiar la feed URL manual en Vossa app da podcast u software.