Siglir tar il cuntegn
audio
Tge è masculin?
Or da Marella dals 07.04.2024. Maletg: pixabay
laschar ir. Durada: 44 minutas 29 Secundas.

La Marella Tge è masculin?

Tge è masculin? Tge è masculinitad? Ina realitad biologica, in'identitad, ina summa da differentas valurs e reglas? U datti insumma ina definiziun? La Marella va a la tschertga da l'esser masculin.

Gia avant 40 onns ha Herbert Grönemeyer tschentà la dumonda «Wann ist ein Mann ein Mann?»? El sez ha gist dà differentas respostas a questa dumonda. In um sto esser ferm, emoziunal, ir en guerra, esser vulnerabel e tuttina mussar pel dira. Gia tar Grönemeyer n'existiva betg be in singul maletg da masculinitad. In maletg ch'era però gia lura predominant è quel da l'alfa, igl um ferm che na prenda resguard sin nagut e nagin. Quel maletg prenda puspè suramaun tar il giuvens. Uschia mussa ina retschertga da la Germania che bunamain la mesadad dals umens tranter 18 e 35 onns vesan sasezs en ina relaziun sco nutrider ch'ha l'ultim pled en discussiuns, in terz è schizunt da l'opiniun che violenza cunter dunnas saja acceptabla.

Differents maletgs da masculinitad

«Jau na ves mamez betg sco masculin, quai è in pled che jau na dovr betg per mai», quai di Leander Albin. Il scolast e musicist s'identifitgescha bain sco um, il pled masculin vesa el però critic: «Igl è cunzunt bler che vegn connotà cun il pled (...). Jau ves simplamain svelt chaussas, nua che jau sun auter, u adjectivs che na descrivan betg mai». Leander Albin è creschì si a Tersnaus, in pitschen vitg en Val Lumnezia. Gia sco uffant aveva el il sentiment ch'il maletg che la societad projectescha sin el sco buob na correspundia betg cumplainamain a ses esser.

Sch'ins di che buobs na sajan betg uschè sensibels, muss'ins er ad els ch'els n'hajan betg dad esser sensibels.
Autur: Leander Albin Scolast e musicist

Tant pli critic vesa el ussa definiziuns da l'esser masculin e da masculinitad: «A mai pari grev da descriver quai, pertge che lura dun jau paisa exact a quels adjectivs che fan la differenza tranter masculin e feminin». Sch'ins di a buobs ch'els hajan dad esser ferms u ch'els na dastgian betg bragir, lura creschan els era si cun quest patratgar. Sch'ins mettia en il chau ad els ch'els hajan da far in'emprendissadi artisanal, lura saja era grev dad emblidar quest maletg. Il medem valia era per las giuvnas.

Leander Albin
Legenda: Leander Albin, scolast e musicist. Nicolle Bussien

Era Cla Mosca è sa fatschentà gia sco fitg giuven buob cun ses esser masculin, sfurzadamain. En la vegliadetgna da 10 onns ha l'anteriur campiun mundial da snowboard pers ses bab: «Jau hai udì da lezzas uras: ti es ussa l'um en chasa». Tras la mort da ses bab haja el emprendì dad esser ferm, damai da betg mussar emoziuns. En consequenza haja el gì ina depressiun, era cun patratgs suicidals, gia en giuvens onns. Pir en la vegliadetgna haja el emprendì d'exprimer sias emoziuns. En quest punct vesia el era bler potenzial per ils umens.

Jau crai ch'i n'ha anc betg dà in'emancipaziun dals umens – mintga um stuess sa dumandar: tge è in um ozendi?
Autur: Cla Mosca Coach dad umens

Cla Mosca è però era da l'avis ch'igl è vegnì pli difficil d'esser in um en il temp modern, cunzunt perquai ch'ins stoppia ozendi ademplir pliras rollas. La situaziun da pli baud, cura che las rollas parevan almain dad esser repartidas cleramain, n'haja betg be gì dischavantatgs. Ozendi manchian questas rollas cleras, tant pli stoppia mintga um sa dumandar tge rolla ch'el veglia surpigliar.

Cla Mosca
Legenda: Il coach dad umens ed anteriur campiun mundial Cla Mosca. Dominik Täuber

«Tgei ei masculin, tgei ei feminin?»

Chiara Jacomet ha publitgà l'entschatta da quest onn ensemen cun Momo Kawazoe, sut il num «ladunna», l'album da debut «Tgei ei masculin?». Definir quest pled na possia e na veglia la chantadura e cumponista però betg: «Per mai persunalmain na datti nagina definiziun da quest pled. Jau mezza na poss però betg giuditgar quant fitg che jau poss distinguer tranter quai che jau hai emprendì en mia vita e quai che la societad di, ils clischés».

Chiara Jacomet
Legenda: La chantadura e cumponista Chiara Jacomet. Larissa Cathomen

Maletgs da masculinitad sa manifesteschan gia en giuvens onns. Sche uffants sviluppeschan lur identitad s’orienteschan els fermamain a stereotips. Cunzunt buobs emprendan da sa differenziar da las buobas. Esser um na munta betg esser ina dunna ed en consequenza era betg da surpigliar caracteristicas che vegnan savens connotadas cun femininitad. Damai, betg esser sentimental, lom e charin, mabain ferm. Quai sa reflectescha er en la vegliadetgna, quella fermezza sto vegnir defendida, per tut pretsch. Tut quai che metta en dumonda quest maletg, questa identificaziun, vegn savens svalità ed attatgà. Quai è er in dals motivs daco ch'il feminissem – che metta en dumonda questas segirtads supponidas – vegn regularmain attatgà u schizunt odià da circuls «ipermasculins».

Sche la preschientscha dal feminissem mulesta, pudess ins era sa dumandar pertge?
Autur: Chiara Jacomet Chantadura e cumponista

Chiara Jacomet, che vesa sasezza sco feminista, chapescha fin ad in tschert punct, sche umens sa sentan malsegirs u schizunt offendids en ina tscherta furma dal feminissem. Blers n'enclegian tenor la chantadura però betg correct il pled e savens manchia era la lavur da s'infurmar: «Sche la preschientscha dal feminissem mulesta, pudess ins era sa dumandar pertge? Tge ha quai da far cun mai, na poss jau betg viver mia versiun da masculinitad che jau vivess gugent? Datti era varts positivas da quest moviment per ils umens?»

En Svizra commettan umens, tenor l'Uffizi federal da statistica, trais giadas pli savens suicidi che dunnas, umens baivan pli savens alcohol ed umens van pli pauc a terapia che dunnas. Las aspectativas che la societad ha e cunzunt era ch'ils umens han vers sasez na stattan savens ni en relaziun, ni n'èn sanadaivlas. Chiara Jacomet è perquai da l'avis: «Il feminissem fiss era qua per l'emancipaziun dals umens e l'emancipaziun da lur emoziuns». Pia temp per midar il maletg stereotipic da masculinitad.

Masculinitad en temp da guerra

Co ch'il maletg da masculinitad po sa midar aifer curt temp pon ins actualmain observar en l'Ucraina, en la guerra. Uffants e dunnas sin la fugia, umens a la front. Guerras rinforzan da principi rollas tradiziunalas. In exempel: il president da l'Ucraina Volodimir Selenski. Avant sia carriera sco politicher steva el savens sin tribuna sco comicher ed artist. El sez in che fascheva sgnoccas da clischés masculins. Dapi la guerra ha el laschà crescher barba. Sia cumparsa seriusa e pensiva e ses outfit verd-uliva èn gia bunamain ina marca.

Volodimir Selenski
Legenda: Il president da l'Ucraina Volodimir Selenski. Keystone

A la dumonda quant gronda ch'è l'influenza da quest maletg sin la percepziun da masculinitad ha Heike Paul, scienziada da cultura a l'Universitad dad Erlangen Nürnberg en Germania, respundì dacurt en in'intervista cun SRF. «Jau crai ch'igl ha ina gronda influenza sin noss maletg. Nus vesain en las medias blers maletgs dad umens durant il cumbat, en unifurma, da l'autra vart dunnas ed ils uffants sco victimas u sin la fugia». Uschè cleras sco quellas rollas vegnan percepidas, na sajan ellas però betg en la realitad. Dunnas tutgian gia dapi decennis tar il corp dad armadas sin l'entir mund. En la rapportaziun ed er en il patratgar sajan ellas però strusch preschentas. Guerras e crisas rinforzan pia rollas classicas. Quai mussan era studis areguard la pandemia da corona. Durant il lockdown han cunzunt dunnas puspè surpiglià la tgira dals uffants ed il tegnairchasa. En connex cun l'egualitad da las schlattainas muntia quai in pass enavos. Tant pli impurtant fissi da far attent a tals svilups.

Funtaunas

Avrir la box Serrar la box
  • Wann ist der Mann in Kriegszeiten ein Mann (SRF)
  • Männer in der Krise - Wie toxisch ist meine Männlichkeit (SRF rec.)
  • Junge Männer – alte Rollenbilder (tagesschau)
  • Eine Frau ist ein Symptom des Mannes (Lacan Entziffern)
  • Wein doch, Mann (Das Lamm)
  • Wenn «kritische Männlichkeit» antifeministisch wird (Das Lamm)
  • Eine verführerische Botschaft für verunsicherte Männer (Tagesanzeiger)
  • «Das Problem ist nicht der individuelle Mann, sondern unsere Vorstellung von Männlichkeit» (Republik)
  • Neues Hilfsangebot für suizidgefährdete Männer (SRF)
  • «Viele junge Leute denken regelmässig an kaum etwas anderes als Suizid» (NZZ)
  • Psychische Gesundheit - Bundesamt für Statistik (BfS)
  • Perceptions of masculinity & the challenges of opening up (IPSOS)
  • Femizide sind nur die Spitze des Eisbergs (SRF)

Tge è masculin?

Tge è ussa propi masculin? Masculinitad, però era femininitad, èn concepts ch'èn fermamain colliads cun nossa societad e nossa cultura. Concepts che sa basan però era fermamain sin ina binaritad che vegn svelt a ses cunfins. Tut tenor tgi ch'ins dumonda survegn ins differentas respostas, tut tenor resposta sa tschentan differentas dumondas. Per quel motiv ha RTR era tschentà questa dumonda a differentas persunas, las respostas chattais en l'audio qua sutvart:

audio
Tge è masculin - potpurri
ord RTR Audio dals 02.04.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 1 minuta 30 Secundas.

RTR Marella

Artitgels legids il pli savens