L'enviern dal 1974/75 ha cumenzà gia la fin da settember ed ha purtà navadas. En la Val Medel vegn mesirà da quai da 11 meters e 90 naiv. Ma ils dad Acla èn disads cun navadas. Ni las scrittiras ni la memoria collectiva relatan ch’ina lavina haja insacura cuntanschì las chasas. Il cumenzament d'avrigl dal 1975 datti entaifer mo trais dis anc ina giada da quai da 2 meters e 90 naiv nova – navaglias che vegnan ad avair consequenzas tragicas per il vitget dad Acla.
Acla avant la lavina
-
Bild 1 von 5. Acla avant la lavina. Bildquelle: MAD Jacinta Tomaschett – NOSSAISTORGIA.CH .
-
Bild 2 von 5. Acla avant la lavina. Bildquelle: MAD Flavio Huonder – NOSSAISTORGIA.CH .
-
Bild 3 von 5. Acla circa il 1920. Bildquelle: MAD Flavio Huonder – NOSSAISTORGIA.CH .
-
Bild 4 von 5. Acla circa il 1950 (vista nà dal vest). Bildquelle: MAD Jacinta Tomaschett – NOSSAISTORGIA.CH.
-
Bild 5 von 5. Acla avant la lavina. Bildquelle: MAD Rita Furger – NOSSAISTORGIA.CH.
E lura èni vegnidas – las 3 lavinas
L’emprima lavina vegn a val la sonda, ils 5 d’avrigl, vers las 21:30. Quella destruescha la punt ed interrumpa il provediment d’electricitad. Sinaquai sa renda la populaziun en las chasas giudim il vitg. Quellas valan sco «pli segiras».
La segunda lavina vegn a val la notg da la sonda sin dumengia, vers las 01:30. Quella emplaina anc dapli il letg dal Rain da Medel e destruescha grondas parts dal guaud sur Acla.
La dumengia, ils 6 d’avrigl vers las 10:30 vegn la terza lavina a val. Quella sa derscha sur il vitg e destruescha la gronda part dals bajetgs.
Acziun da salvament engrevgiada da l'aura
11 persunas sa chattan pigliadas sut la naiv – ina d'ellas ha pudì sa deliberar sezza cun agid d’ina aissa. Tschellas 10 (trais creschids e set uffants) persunas sa chattan tuttas en la medema chasa. Ina chasa sut ina stresa da 8 fin 10 meters naiv e material.
Nus eran en diesch en la lavina, l'entira famiglia, il bab è morts e Battesta Flepp, il president communal da la vischnanca, cun ses figl Urs, lez era vegls sco jau, èn era morts en la lavina.
-
Bild 1 von 3. Constantin Venzin. El aveva 10 onns, cura che la lavina ha tutgà ses vitg patern. Ses bab Maurus è mort en la lavina. Bildquelle: RTR.
-
Bild 2 von 3. Pius Bundi. L'um da 98 onns sa regorda anc bain da l'acziun da salvament ad Acla. El era al lieu per la colonna d'agid. Bildquelle: RTR.
-
Bild 3 von 3. Victor Lechmann. L'acziun da salvament ad Acla era ina da las emprimas lavurs per la colonna d'agid ch'il spazzachamin ha fatg. Bildquelle: RTR.
Nus essan vegnì clamads ch'i saja vegnì giu ina lavina ad Acla. E ch'i saja en glieud.
Ins n'ha betg pli enconuschì Acla – quai era be pli ina planira!
Pir il di suenter – cura che l’aura ha finalmain lubì a l’equipa da salvament da Mustér da sgular enfin Acla – èn ina dunna e sis uffants vegnids liberads vivs, per part cun grevas blessuras. Tar dus umens ed in mattet han ins mo pli pudì constatar la mort.
Suenter la lavina
-
Bild 1 von 9. Impressiun da l’acziun da salvament. Bildquelle: Gasetta Romontscha – Pius Condrau / Keystone.
-
Bild 2 von 9. Impressiun da l’acziun da salvament. Bildquelle: Gasetta Romontscha – Pius Condrau / Keystone.
-
Bild 3 von 9. Il di suenter la lavina. Bildquelle: Gasetta Romontscha – Pius Condrau / Gieri Albin.
-
Bild 4 von 9. Pir la primavaira sa mussa l’entira dimensiun da la destrucziun. Bildquelle: MAD Markus Jost – NOSSAISTORGIA.CH.
-
Bild 5 von 9. Acla, la primavaira suenter la catastrofa. Bildquelle: MAD Flavio Huonder – NOSSAISTORGIA.CH.
-
Bild 6 von 9. L'aclaun dad Acla suenter la lavina. Bildquelle: MAD Jacinta Tomaschett – NOSSAISTORGIA.CH.
-
Bild 7 von 9. La destrucziun è per part totala. Bildquelle: MAD Ciprian Giger – NOSSAISTORGIA.CH.
-
Bild 8 von 9. Bildquelle: MAD Erwin Capaul – NOSSAISTORGIA.CH.
-
Bild 9 von 9. Restanzas da la chaplutta da S.Giachen. Bildquelle: MAD Ciprian Giger – NOSSAISTORGIA.CH.
La dislocaziun a Fuorns per raschuns da segirezza
Suenter la catastrofa han las lavurs da rumir cumenzà. Ils discurs da «reconstrucziun» e da «return», han svelt stuì far plaz al discurs davart la «dislocaziun». I saja memia privlus da viver sur onn ad Acla, vegni decidì. Uschia prenda la maioritad da las famiglias dad Acla dimora a l'aclaun da Fuorns – radund 1 kilometer da la val viadora – che vala sco segir. Malgrà questa soluziun «effizienta», «favuraivla» e «logica» vegnan blers dad Acla adina a laschar encrescher per lur vitget.
Catastrofas da la natira tutgan tar ils eveniments che pon chaschunar in trauma.
La Marella dat in sguard sin pussaivels sintoms cun il qual surviventas e survivents emprendan da viver suenter ina catastrofa da la natira, in accident, ina guerra, in mortori, ubain era suenter avair vivì violenza u abus. Cun la psicoterapeuta Lea Simeon discurrin nus dentant era da resilienza, l’abilitad da l’uman da chattar strategias per viver enavant suenter ina tragedia.