Mintg’atun datti a partir da mez d'october in fenomen ch’attira giasts ed indigens ora en la natira. Numnadamain quai mument, cura ch’ils lareschs midan la colur da lur guglias d’in verd stgir en in mellen dad aur e procuran per cuntradas che sumeglian ina surfatscha dad aur.
Indian summer: la fascinaziun da las colurs d'aur dals larischs
02:54 min, ord Actualitad dals 17.10.2024.
Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 2 minutas 54 Secundas.
Fotografias per la concurrenza
Dretg da fotos – lareschs
Avrir la boxSerrar la box
Cun trametter fotografias ad RTR essas Vus d’accord che las datas da persunas vegnan duvradas en connex cun la concurrenza da fotografias da lareschs. Dapli infurmaziuns chattais Vus sut https://www.rtr.ch/dretgs.
RTR resalva il dretg da betg publitgar fotografias.
Motiv preferì
audio
Il laresch - attracziun da l'atun d'aur
45:14 min, ord Marella dals 13.10.2024.
Maletg: RTR
laschar ir. Durada: 45 minutas 14 Secundas.
Durant quest temp chatt’ins er plunas da fotografias e clips en las medias socialas. Maletgs, surtut da l’Engiadina, che mussan ils lareschs en lur colur da parada, fotografads amez la cuntrada.
In atun dad aur en Engiadina
Pionier tranter la bostga
Il laresch è s'adattà a las circumstanzas da la natira avant millis dad onns e sa deliberescha perquai – sco la bostga da feglia – er da sias millis da guglias pesantas avant l’enviern. La planta è er buna da surviver cun pauca aua ed in terren sitg e criv. Impurtant è dentant ch’il laresch haja avunda cleritad.
audio
Biolog Ralf Fluor declara, pertge ch'il laresch mida colurs?
02:46 min, ord Actualitad dals 17.10.2024.
Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 2 minutas 46 Secundas.
Il laresch è fitg rustical, tegn ora fitg bler, feridas, dirs envierns ed el dovra blera glisch per ch'el po crescher.
Ils lareschs creschan savens en autezzas da sur 1’500 meters sur mar ed èn surtut da chattar en l'Engiadina. Uschia derivan er 70% da la laina che vegn elavurada da la val dal laresch.
Fatgs dal laresch
Avrir la boxSerrar la box
po s’adattar bain a differentas premissas climaticas.
Sco pionier tranter las plantas da guglias, dumogna el era terrens pli difficils.
Grazia a sias ragischs foppas e fermas, furma el per tut la famiglia da la bostga ina funcziun dad ancra en temps burascus.
Il sistem da ragischs en furma da cor tanschan enfin dus meters sut la terra. Tar premissas optimalas po in laresch vegnir fin 500 onns vegl e 50 meter aut.
Er a reguard emissiuns nuschaivlas en la terra è il laresch robust. Sustegn ha el er tras il midar cumplettamain ses mantel da guglias l’atun e laschar chatschar la primavaira puspè frestgas.
00:37
video
Ralf Fluor declera tge che chapita cun las guglias dal laresch
Or da Actualitad dals 09.10.2024.
laschar ir. Durada: 37 Secundas.
01:03
video
Dus lareschs ch'èn creschids en differents lieus
Or da Actualitad dals 09.10.2024.
laschar ir. Durada: 1 minuta 3 Secundas.
Laina lunara
Tranter auter vegn er tagliada la bostga da schembers e lareschs tenor il chalender da la glina. Quai per cuntanscher in lain pli sitg e resistent.
audio
Engiadina: Project laina lunara
04:48 min, ord Total local dals 28.12.2015.
Maletg: MAD
laschar ir. Durada: 4 minutas 48 Secundas.
Trair a niz tut dal laresch, er la rascha
Entant che la laina da la planta vegn duvrada per l’elavuraziun da mobiglia, punts, fanestras e.u.v., fa er la rascha da laresch ses serv a nus umans. Annatina Egler da Scuol ha gia fatg numerusas giadas in «üt da rascha», pia ina pomada ch’è buna encunter inflammaziuns e feridas e surtut per trair ora spinas ch’èn idas sut la pel.
... ed a la fin: cullas da Segl
Cura ch’ils lareschs laschan crudar lur guglias ed il vent las buffa davent, platgan quellas tut tenor er en l’aua, sco per exempel sin il Lai da Segl. Tras undas evocadas dal vent dal nord, sa furman las guglias a cuschins loms radunds ch’han ina furma da culla. Quella è dapi plirs onns in’attracziun il november a la riva dal lai.
02:44
video
Il miracul da las cullas da Segl
Or da Telesguard dals 19.11.2012.
laschar ir. Durada: 2 minutas 44 Secundas.
02:22
video
Atun surdorà en Engiadina
Or da Telesguard dals 12.10.2007.
laschar ir. Durada: 2 minutas 22 Secundas.
Isanza
En la mitologia sibirica è il laresch vegnì venerà sco planta mundiala. Er en il territori europeic vala el sco curativ. Ins di ch’el protegia da nauschs spierts, fieu e chametgs. A la notg da Walpurgis (30 d'avrigl) mettev’ins rotschas da laresch vi da portas en il territori alpin per stgatschar strias. Ditgas rapportan era da dialas da guaud e da sontgas dunnas che sa dattan d'enconuscher cun preferenza sut laresch als umans.