Siglir tar il cuntegn
audio
Èn las colurs d'aur in motor per il turissem en l'Engiadina?
Or da Actualitad dals 17.10.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 2 minutas 59 Secundas.

Engiadina La fascinaziun da l'atun dad aur

Mintg’atun datti a partir da mez d'october in fenomen ch’attira giasts ed indigens ora en la natira. Numnadamain quai mument, cura ch’ils lareschs midan la colur da lur guglias d’in verd stgir en in mellen dad aur e procuran per cuntradas che sumeglian ina surfatscha dad aur.

audio
Indian summer: la fascinaziun da las colurs d'aur dals larischs
ord Actualitad dals 17.10.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 2 minutas 54 Secundas.

Dretg da fotos – lareschs

Avrir la box Serrar la box

Cun trametter fotografias ad RTR essas Vus d’accord che las datas da persunas vegnan duvradas en connex cun la concurrenza da fotografias da lareschs. Dapli infurmaziuns chattais Vus sut https://www.rtr.ch/dretgs.

RTR resalva il dretg da betg publitgar fotografias.

Motiv preferì

audio
Il laresch - attracziun da l'atun d'aur
ord Marella dals 13.10.2024. Maletg: RTR
laschar ir. Durada: 45 minutas 14 Secundas.

Durant quest temp chatt’ins er plunas da fotografias e clips en las medias socialas. Maletgs, surtut da l’Engiadina, che mussan ils lareschs en lur colur da parada, fotografads amez la cuntrada.

Mit den Tags Engiadina und Herbst findet ma unzählige Fotos von goldenen Lärchen.
Legenda: Cun tschertgar cun ils chavazzins «Engiadina» ed «atun» datti nundumbrablas fotografias dals lareschs. RTR

Pionier tranter la bostga

Il laresch è s'adattà a las circumstanzas da la natira avant millis dad onns e sa deliberescha perquai – sco la bostga da feglia – er da sias millis da guglias pesantas avant l’enviern. La planta è er buna da surviver cun pauca aua ed in terren sitg e criv. Impurtant è dentant ch’il laresch haja avunda cleritad.

audio
Biolog Ralf Fluor declara, pertge ch'il laresch mida colurs?
ord Actualitad dals 17.10.2024. Maletg: Keystone
laschar ir. Durada: 2 minutas 46 Secundas.
Il laresch è fitg rustical, tegn ora fitg bler, feridas, dirs envierns ed el dovra blera glisch per ch'el po crescher.
Autur: Adrian Schorta selvicultur S-chanf

Ils lareschs creschan savens en autezzas da sur 1’500 meters sur mar ed èn surtut da chattar en l'Engiadina. Uschia derivan er 70% da la laina che vegn elavurada da la val dal laresch.

Fatgs dal laresch

Avrir la box Serrar la box
  • po s’adattar bain a differentas premissas climaticas.
  • Sco pionier tranter las plantas da guglias, dumogna el era terrens pli difficils.
  • Grazia a sias ragischs foppas e fermas, furma el per tut la famiglia da la bostga ina funcziun dad ancra en temps burascus.
  • Il sistem da ragischs en furma da cor tanschan enfin dus meters sut la terra. Tar premissas optimalas po in laresch vegnir fin 500 onns vegl e 50 meter aut.
  • Er a reguard emissiuns nuschaivlas en la terra è il laresch robust. Sustegn ha el er tras il midar cumplettamain ses mantel da guglias l’atun e laschar chatschar la primavaira puspè frestgas.

Laina lunara

Tranter auter vegn er tagliada la bostga da schembers e lareschs tenor il chalender da la glina. Quai per cuntanscher in lain pli sitg e resistent.

audio
Engiadina: Project laina lunara
ord Total local dals 28.12.2015. Maletg: MAD
laschar ir. Durada: 4 minutas 48 Secundas.

Trair a niz tut dal laresch, er la rascha

Entant che la laina da la planta vegn duvrada per l’elavuraziun da mobiglia, punts, fanestras e.u.v., fa er la rascha da laresch ses serv a nus umans. Annatina Egler da Scuol ha gia fatg numerusas giadas in «üt da rascha», pia ina pomada ch’è buna encunter inflammaziuns e feridas e surtut per trair ora spinas ch’èn idas sut la pel.

... ed a la fin: cullas da Segl

Cura ch’ils lareschs laschan crudar lur guglias ed il vent las buffa davent, platgan quellas tut tenor er en l’aua, sco per exempel sin il Lai da Segl. Tras undas evocadas dal vent dal nord, sa furman las guglias a cuschins loms radunds ch’han ina furma da culla. Quella è dapi plirs onns in’attracziun il november a la riva dal lai.

Isanza

En la mitologia sibirica è il laresch vegnì venerà sco planta mundiala. Er en il territori europeic vala el sco curativ. Ins di ch’el protegia da nauschs spierts, fieu e chametgs. A la notg da Walpurgis (30 d'avrigl) mettev’ins rotschas da laresch vi da portas en il territori alpin per stgatschar strias. Ditgas rapportan era da dialas da guaud e da sontgas dunnas che sa dattan d'enconuscher cun preferenza sut laresch als umans.

Marella 09:00

Artitgels legids il pli savens