Siglir tar il cuntegn
L'atun cun sias bellezas colurs.
Legenda: L'atun cun sias bellezas colurs. Keystone

L'archivar recumonda L’atun – stagiun da las colurs magicas

L’atun vegn era numnà la stagiun d’aur. La feglia da las plantas cun tut sia paletta da colurs che croda per terra. Il tschiel blau che lubescha ina vista clera sur culms e vals. Il temp da la racolta.

In siemi d’aur

Contemplar bain l’atun cun sias bellezza colurs pon ins cun viandar sur prads e pradas. Ina gronda impressiun fan las colurs da las differentas plantas en ils guauds. L'um da camera Mic Feuerstein da la Televisiun Rumantscha aveva ramassà talas impressiuns sut il titel «Il sömmi d’or» l’atun dal 1987.

Las fieras d’atun d’antruras

In grond di per ils purs e per ils martgadants era avant onns las fieras da muvel l’atun. Suenter che las alps eran stgargiadas vegniva la biestga vendida. Ina impurtanta fiera era quella d'Andeer sco center geografic amez il Grischun.

Suenter ch’ils marcadonts dalla Bassa han empleniu si lur nuegls vegn biara biestga vendida egl exteriur
Autur: Gion Clau Vincenz Anteriur inspectur d'alp

Lavurs d’atun en iert e curtin

In'emissiun dal Radio Rumantsch dal 1982 era sa profundada cun il tema da las lavurs d’atun en iert e curtin. L'emissiun s'adressava surtut a las puras, ma era a persunas interessadas da las lavurs en iert e curtin.

Sch’ins volva la terra da l’iert lura duess ins volver quella cun il zerclim.
Autur: Tip da l'ortulan

Far laina l’atun

Suenter l’atun suonda l’enviern. Pli baud, avant ch’ins stgaudava cun ieli u indrizs solars, stueva la laina vegnir semtgada per ch'ins saja preparà sin la stagiun fraida. Il redactur Gion Tschuor da la Televisiun Rumantscha aveva preschentà la fin dal 20avel tschientaner differents Sursilvans cun lur plunas da laina avant chasa ed en clavà.

Sch’jeu sesentel mal mond’jeu egl uaul a far lenna, quei ei per mei sc’ina cura.
Autur: Arthur Baselgia Fa laina per hobi

L'utuon es per murir

Ina poesia d'atun da Peider Lansel legida il 1952 da Cla Biert.

Artitgels legids il pli savens