Tge è pedofilia insumma? Ina malsogna ubain ina disposiziun sexuala? Cura daventa in carstgaun pedofil? Quants pedofils dat quai tar nus en il Grischun? E co pudess ins impedir meglier che uffants vegnan malduvrads? Nus giain en la «zona grischa» da la pedofilia e faschain tut quellas dumondas a psicologs, a la polizia, ad in’unfrenda da violenza sexuala – ed ad in um pedofil. Dentant betg be quai, la dumonda centrala da la documentaziun è numnadamain er, co nus sco societad stuessan ir enturn cun il tema pedofilia. E per dar resposta a quella dumonda, èn pliras persunas stadas prontas d'agir sco public da test, sco spievel per la societad.
Er en tia vischnanca?
La zona grischa è ina documentaziun «interactiva» che pledenta directamain er il public a chasa ed animescha quel da far patratgs tar in tema, ch’ins na vul atgnamain betg tschantschar surlonder. In exempel: Nus faschain in quint per chattar or quants pedofils che quai dat en il Grischun. Il quint sa basa sin stimaziuns dal project tudestg cun il num «kein-taeter-werden.de» che di, che var 1% dals umens èn pedofils.
Radund 1% da la populaziun masculina è pedofila. E tge munta quai per Mustér, Scuol, Savognin ubain San Murezzan?
Dentant adatg: Pedofilia dat quai en differentas intensitads. 1% da la populaziun ha fantasias cun uffants, quai che na munta betg, ch’els daventan er delinquents. Da tut ils pedofils fan tranter 25 e 50% propi in delict – vul dir abus sexual ubain consumar pornografia d’uffants. Sch’ins transferescha quai sin il Grischun munta quai, che quai dat per exempel a Mustér 2 enfin 4 pedofils delinquents, a Scuol er 2 enfin 4, a San Murezzan 5 enfin 10, a Savognin 1 enfin 2, a Cuira 34 enfin 68. Ed en vossa vischnanca?
Er dunnas pon esser pedofilas: in exempel
Dentant pensar uss, che pedofils sajan forsa quels tipics umens enturn ils 50 che sa schluitan enturn plazzas da gieus fiss fallà, perquai che la documentaziun mussa er: pedofilia po tutgar mintgin. Pedofilas pon dal reminent er dunnas esser – in exempel udin nus a moda e maniera fitg directa da Philipp Gurt, ch’è vegnì malduvrà dad ina da sias persunas da tgira en la chasa d'orfans a Cuira. El raquinta co sia educatura ha malduvrà el cun 6 onns. Ella zuppava quai sco gieu. Sia detta sajan furmias e quellas giajan a scuvrir chaussas. L'emprim be la bratscha ubain il venter – lura stoppian las furmias ir en «la tauna».
Dentant betg be la dunna ha malduvrà Gurt d'uffant. Er in um ha vulì surmanar Gurt da far chaussas cun ses penis. Oz scriva Gurt da ses maldiever en cudeschs e referats ed è daventà ina vusch publica che s'engascha per unfrendas da maldiever sexual. Dentant anc adina saja grev per unfrendas da far public il maldiever, blers na crajan betg als uffants.
Viver cun pedofilia
Dentant, daco na pon ins betg stenschentar il delict gia en il coc? Exact quai emprova Monika Egli-Alge, la psicologa che ha fundà l'institut Forio. En quel lavura ella cun umens pedofils che duain emprender co ir enturn cun lur sexualitad avant ch'els tutgan en in uffant. Pia umens che sentan ch'els han quella disposiziun, che vulan emprender co viver cun pedofilia senza viver or lur sexualitad.
I dat trais reglas co ir enturn sco pertutgà cun pedofilia - regla 1 è: Nagin delict. Regla 2: Acceptar ch'ins ha quella disposiziun. Regla 3: Emprender co ir enturn cun l'atgna sexualitad.
Tge che quai munta raquinta a nus er in um pedofil. El ha enfin uss anc ni consumà pornografia d'uffants ni fatg insatge scumandà cun uffants e vul er en il futur far tut persuenter, che quai na capita betg. «Jau avess bler massa bler da perder, quai fiss er moral per mai sgarschaivel sch'jau faschess insatge cun in uffant», di el. Dentant el di er: «Cler, en la fantasia maldovr'jau uffants, la fantasia è mes ventil, qua stoss jau pudair far quai.» El raquinta en l'intervista co quai è da viver cun pedofilia, da s'inamurar en uffants e cun tge strategias ch'el vegn da desister.
La documentaziun s’avischina or da differentas perspectivas al tema dispitaivel ed emprova da mussar plirs aspects d’in fatg ch’exista er en nossa societad.