Siglir tar il cuntegn
Um e humanoid dattan il maun.
Legenda: Prender per maun l'avegnir: La maioritad da deputadas e deputads è da l’avis ch’i dovria scolas medias d’informatica per far quai. Keystone

Chantun Las scolas medias han ina nova lescha

La nova lescha per scolas medias è suttetg. Deputadas e deputads han cunzunt debattà sur da la dumonda, schebain scolas medias duain avair la pussaivladad d'introducir scolas d’informatica u betg. Ultra da quai datti in nov «plan d'urgenza».

La maioritad da deputadas e deputads è da l’avis ch’i dovra dapli spezialists d'informatica sin la fiera da lavur – gist en vista a las sfidas digitalas che spetgan. Perquai è vegnì francà en la lescha la pussaivladad da manar scolas medias d'informatica. Il Cussegl Grond ha decidì: Scolas medias pon manar ina scola d'informatica. L'argument principal per quella decisiun: Il Grischun sto esser pront per la digitalisaziun e dovra experts sin il sectur d'IT.

Ils adversaris han argumentà adumbatten che las scolas medias cumbattian gia ussa cun paucs scolars – e quai na midia betg cun ina scola media d’informatica. Plinavant fiss ina tala scolaziun concurrenza per l’emprendissadi d’informatica.

Ultra da quai prevesa la lescha da nov ina segirezza d’urgenza, quai vul dir: Sche las scolas medias privatas vegnan en misergias finanzialas, po il chantun gidar cun la scola. En la votaziun finala ha ina gronda maioritad dals deputads sustegnì la revisiun totala da la lescha. Gida quella dentant propi er da schliar ils pli gronds problems da las scolas medias?

Ils scolars mancan

Pader Pirmin, anteriur rectur dal gimnasi claustral da Mustér, ha tadlà davent da la tribuna cun attenziun la debatta davart la revisiun totala da las scolas medias. Il grond problem da las scolas medias en Grischun saja la demografia, la mancanza da scolars, e quella na vegnian ins betg da schliar cun ina lescha. Impurtant saja dentant che la lescha laschia a las scolas medias privatas la pussaivladad dad agir economicamain.

RR novitads 18:00

Artitgels legids il pli savens