«En quel mument è la fom pli gronda che la tema. Quel na sa lascha betg disturbar», di il schef da l'Uffizi da chatscha Adrian Arquint, cura ch'el vesa il video dal tschierv en stalla. Talas situaziuns datti adina puspè. Durant l'enviern vegnan ils animals pli datiers dals vitgs. Pervia da la blera naiv anc dapli.
-
Bild 1 von 3Legenda: Ina vatga da tschierv en ina garascha a Trun-Darvella. MAD -
Bild 2 von 3Legenda: La vatga da tschierv da Darvella è segiramain stada tut perplexa d'esser traplada. MAD
-
Bild 3 von 3Legenda: Las mirveglias na laschan era betg ruaus a la vatga da tschierv avant chasa. MAD
Privels e mesiras
Sche la selvaschina ha contact cun il muvel, po il muvel s'infectar cun malsognas. Surtut en il Signuradi, il Partenz ni en l'Engiadina Bassa/Samignun datti il ristg da tuberculosa. En il Grischun na datti dentant nagins cas . Gist sur cunfin, en il Voralberg, vesi però por auter: diesch pertschient dals tschiervs pateschan da la malsogna. In privel resta dimena.
Per spaventar ils animals dals vitgs, ha l'Uffizi da Chatscha differentas mesiras. L'Uffizi emprova da crear lieus, nua ch'ils animals han pos. En cas extraordinaris pavlan els schizunt la selvaschina. «Quai è dentant propi l'ultima opziun», uschia Adrian Arquint.
Cun serrar giu bain il pavel d'animals da stalla cun ina saiv, pon ils purs evitar ch'ils tschiervs cuntanschan la stalla. Per tuts vala però: betg pavlar ils animals selvadis u metter ora rests da mangiar. Lura na vegnan els era betg enfin sun balcun.
Nov schef da l'Uffizi da chatscha
Mesemna saira è Georg Brosi ì en pensiun suenter 18 onns. Il post da schef da l'Uffizi da chatscha occupa uss Adrian Arquint. E l'emprima visita ha RTR fatg.
Or da l'archiv:
RR actualitad 11:00